Aquest web utilitza cookies per millorar l'experiència de navegació. Pots acceptar-les i continuar navegant o revisar les preferències de privacitat en qualsevol moment.
El dia 7 de març podrem assistir a la conferència "Les mares que ens han parit. Fecundació i maternitat: coneixements, mites i llegendes", a càrrec de Mª Rosa Ribas, infermera al Centre d'Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva de Mataró.
La conferència és un recorregut al llarg de la història del món occidental de què ha estat i representat la fecunditat per les dones, els homes i la societat. Una reflexió sobre les creences i coneixements, del tenir o no tenir fills, de la vivència de la maternitat i sobretot de com ha estat tractada i valorada la dona i la seva capacitat reproductiva al llarg dels segles.
Les societats sempre s'han volgut explicar els embarassos, parts i altres fenòmens al voltant de la fecunditat. I de les seves interpretacions, han sorgit les diverses pràctiques per a tenir-ne cura i controlar-la. Sempre s'ha volgut conèixer, analitzar i interpretar i, en cada època ha estat delimitada pels coneixements, per la màgia, per les creences religioses i altres normes que cada societat determinava per tal de dominar-la.
El 14 de desembre de 2023 compartirem amb vosaltres la conferència "Per un front marítim, obert, natural i sostenible: una altra mirada per reordenar el Maresme" a càrrec de Joan Manuel Vilaplana
Parlarem de l'erosió de les platges (causes, efectes i tendències); també de la relació entre rieres i platges; de l'efecte dels ports esportius en el balanç erosió-sedimentació; de com el canvi climàtic farà retrocedir encara més la línia de costa; de com la R1"rigiditza" el litoral.
Analitzarem què hem fet malament en l'ocupació i ús d'aquest territori i d'aquesta costa. Desplaçar la R1 és fonamental per obrir les poblacions costaneres al mar, per recuperar platges i per endegar el procés d'adaptació del nostre litoral als nous escenaris d'emergència climàtica. Tot plegat no és gens fàcil de gestionar, però ja fem tard, no podem esperar més.
El dia 2 de novembre de 2023, com a tercera conferència del trimestre i després de la primera del Monogràfic; es presentarà "El Sexe no es Jubila" a càrrec de Roser Civit Rey
Rondant els 65 anys, ens acostumen a jubilar.
Com afecta a la sexualitat? Aquesta també es jubila? Quan acaba, exactament? Què ens preocupa? Quin s factors ens afecten? De quins mites estem presoners?
Però... Què és, exactament, la sexualitat?"
De tot això i més, en parlarem el proper dijous 2 de novembre, juntament amb la Roser Civit Re.
ROSER CIVIT REY
Psicòloga sanitària, especialitzada en salut mental, sexualitat i parella.
La sortida segons les impresions ha estat un èxit, i els participants han quedat amb ganes de fer-ne un altre.
Cap a principis de març els presseguers dels camps que envolten Aitona esclaten de color rosa i és un espectacle gratuït espectacular. La floració coincideix amb les fases de la lluna i normalment l'esplendor és la setmana de la lluna plena de març. De vegades és més cap al principi de mes, d'altres a mitjans de mes. Ens hem informat amb pagesos de la zona i ens han aconsellat aquesta data com a més probable. Esperem que la meteorologia ens respecti.
El castell de Gardeny és un conjunt monumental situat damunt del turó de Gardeny, un dels dos turons de la ciutat de Lleida, alçat durant la segona meitat del s.XII, per l'Ordre del Temple.
Quan a la primavera de l'any 1149, el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV iniciava el setge de la ciutat musulmana de Lleida des del mateix turó de Gardeny, comptava amb la col.laboració de la milícia Templera, que hi contribuí amb l'enviament d'efectius militars. Un cop conquerida la ciutat, i en agraïment a la seva participació, el mateix comte lliurava a la milícia diversos béns entre els quals s'inclouria el mateix turó de Gardeny.
El fet de constituir un complex templer alçat de nova planta que encara manté intactes els principals edificis del s. XII, converteix aquest castell en un testimoni excepcional de l'arquitectura templera a la corona d'Aragó.
La seva estructura presenta fórmules innovadores en el context del moment, conservant a dia d'avui, bona part del perímetre de muralles,i dins del recinte hi ha dos edificacions: la torre habitació o torre mestra de dues plantes amb diverses dependències, una torre de l'homenatge adossada que acollia les dependències nobles de la casa, i l'esglèsia conventual, un edifici singular que conserva un dels pocs testimonis a Europa de pintura mural en edificis templers.
23 de febrer, conferència que ha causat molta epectació, sobre un tema que ens toca molt de prop "Present i futur de l'horta del Maresme" a càrrec de Miquel Riera Malet
El Maresme també és terra d'horta, i en la conferencia es vol fer visible el treball d'un sector històricament maltractat i oblidat.
Hi ha un estudi que evidencia la riquesa d'un territori que acumula fins a 80 varietats pròpies d'un total de 32 cultius diferents.
Per això, el pagès Miquel Riera Malet, fill d'una nissaga que porta la lluita pel territori en vena, ens ve a explicar un tema que ell coneix profundament per professió i herència.
MIQUEL RIERA MALET
Sóc fill de pagès i vaig fer formació professional agrària.
Als 18 anys, just acabar la meva formació, vaig incorporar-me en el món laboral com a pagès i fins els 26 anys vaig exercir el meu ofici a les Cinc Sènies de Mataró.
En 1999 vaig iniciar, junt amb la meva dona, el nostre propi projecte, a la finca Pla de Munt de Palafolls.
Al 2006, en plena gestació del nostre quart fill, Sílvia va patir d'hipersensibilitat química durant tot l'embaràs i això ens va portar a fer un canvi radical en les nostres vides. Va ser llavors quan vàrem ser conscients d'una realitat que fins el moment havíem ignorat al 100% i convençuts de que no volíem continuar contaminant, vàrem iniciar la reconversió cap a l'agricultura ecològica.
Vam fer moltes recerques en busca d'informació i vam conèixer experiències d'altres petits productors que, tot i no semblar-se gaire a les magnituds de la nostra finca, vam ser el motor per a la reconversió. Porto des de llavors aprenent dia rere dia i em meravella, em manté actiu i despert!
El dia 9 de febrer s'ha celebrat la conferència "Alimentació, Nutrició i Epigenètica" a càrrec de la Dra. Maria Teresa García Jiménez.
Interessant conferencia que ens ha parlat dels efectes importantisims de l'alimentació en la nostra salut i l' entorn.
DRA. MARIA TERESA GARCIA JIMENEZ
- Doctora en Biologia, farmacèutica i nutricionista de la Salut Pública
- Directora dels Diplomes d'Alimentació i Nutrició de l'Escola Nacional de Salut (1992-2016)
- Professora de l'Universitat Francisco de Vitoria
- Consultora Internacional
La Doctora ha escrit llibres parlant sobre els temes de l'alimentació la nutrició i la salut pública i també ha publicat moltissims articles en revistes nacionals i internacionals.
Si algun soci desitja veure la grabació que es posi en contacte amb secretaria.
Com ja es costum cada any en els mesos de gener i febrer presentem una selecció dels millors treballs de recerca del curs 22-23, d'alumnes del IES d'Argentona.
Aquest any seran:
19 de gener:
- Lícia Ollés Segarra, Creació d'un joc de taula basat en la cacera de bruixes a Catalunya
- Aina Vidal Vázquez, Domòtica. La llar intel·ligent, eficient i sostenible
2 febrer:
- Clara García Pecharromán, Principals amenaces per a la tortuga Babaua a les costes catalanes.
- Pilar Pineda Alario En quoi Julie Manet montre-t-elle le rôle de la femme dans l'art? (Com Julie Manet mostra el paper de la dona en l'art?)
2 de febrer presentació del treball de recerca "Principals amenaces per a la tortuga Babaua a les costes catalanes." a càrrec de Clara García Pecharromán
ABSTRACT: Aquest treball tracta sobre la tortuga babaua, un tipus de tortuga marina que habita al Mediterrani. A l'inici d'aquest treball, la meva pregunta va ser: Quines són les principals amenaces per a les tortugues babaues a la costa catalana? La meva hipòtesi era que la principal amenaça eren els residus i els plàstics. Després de fer el període de pràctiques al CRAM (fundació per a la Conservació i Recuperació d'Animals Marins) i poder treballar amb el seu sistema de dades vaig obtenir uns resultats i vaig poder extreure unes conclusions. Aquestes conclusions van fer adonar-me que la meva hipòtesi inicial era errònia, ja que la principal causa d'entrada al centre no són els residus plàstics sinó la pesca accidental d'arrossegament.
El dia 13 de juny de 2022, s'ha dut a terme la sortida a la Vil·la de Palamós
Ha estat un exit de participació, i tothom ha quedat molt content, tant amb la visita com amb les altres activitats que s'han efectuat.
Programa:
Sortida a les 9:00 hores des de la Plaça del Pi Gros a la sortida sud d'Argentona
Arribada a Palamós 11:00 hores
El grup es dividirà en dos i uns visitaran el Museu de la Pesca i els altres dues barques que hi ha davant on es podran veure totes les arts de pesca i compartiments. Al cap d'una hora aproximàdament hi haurà canvi de grups.
Dinar a les 14:00 hores al restaurant "La Malcontenta" on us esperarà els plats que haureu escollit prèviament en la inscripció.
A les 16:30 hores hi haurà una visita guiada pels monuments i edificis més interessants de Palamós
A les 18:00 hores tornada i arribada a Argentona a les 19:30 hores
Preu de la sortida 40 € als socis i 45 € els no socis.
El dia 2 de juny de 2022 s'ha ofert la conferència "Els Baleners de les Açores" que ha estat impartida per el Dr. Francesc Lleal i Galceran
"Al voltant del remot arxipèlag portuguès de les Açores encara es pot escoltar Baleia a vista, un crit llegendari que significa que hi ha una balena a la vista. Avui dia, però, només passa en vaixells esquitxats de turistes que observaran balenes." text de Natacha Costa.
El Dr. Lleal ens explicarà con s'ha arribat a aquest moment
FRANCESC LLEAL I GALCERAN
Te relació amb la Universitat Politècnica de Catalunya (concretament amb el Departament de Ciència i Enginyeria Nàutiques) perquè es professor titular a la Facultat de Nàutica de Barcelona d'Economia Marítima i Comunicacions Marítimes.
Ha escrit dos llibres:
- L'Embat del Vent, conjuntament amb Coloma Lleall i Galceran
- L'amic del Vent
El 10 de febrer de 2022, s'ha ofert aquesta conferència que promet tocar un tema molt proper a tots nosaltres. El ponent serà Joan Manel Riera Vidal
"D'Argentonas al Món: Emergència Climàtica"
La humanitat i la biodiversitat són víctimes de la crisi climàtica. La primera n'és la responsable. I la segona n'és remei. Quines accions antròpiques, per bé i per mal, la modulen? Quin paper hi juguen els tresors naturals regionals? Com interactuen localitat i globalitat? Interpretem la història ambiental del Maresme i prospectem-ne el futur.
JOAN MANEL RIERA VIDAL
Biòleg i educador ambiental
Director de l'Escola de Natura del Corredor, des del 1984.
Coordinador del Servei d'informació i atenció als usuaris del Parc del Montnegre i el Corredor.
Membre fundador de la Societat Catalana d'Educació ambiental
Observador i explicador de fenòmens. Aprenent i mestre de canalla i de grans.
Premi Natura Maresme del 2020.
Doctor en biologia per la UB i catedràtic d'antropologia biològica a la UAB.
És sacerdot de l'orde dels escolapis. Sessió en directe: 18 de gener 16.00h-17.00h
El dijous dia 16 d'abril, està programada aquesta conferència a càrrec de Jordi Almirall i Pujol. Doctor en Medicina i metge de Cures Intensives de l'Hospital de Mataró
El dijous dia 21 de maig, està programat aquest taller pràctic, a càrrec de Cristina Marti Ribas, com a complementació de la conferència efectuada la sessió anterior.
S'organitzarà com un taller pràctic en el que es puguin fer els preparats seguint les instruccions de la professora
La inscripció serà gratuïta per els socis de l'Aula, El cost dels no socis serà de 5€.
Caldrà inscripció prèvia i el taller es durà a terme si hi ha un nombre mínim de persones inscrites