ETIQUETES 
CONTINGUTS
El dijous 27 de març tenim programada la 8ª sessió del monogràfic, "La nouvelle vague" a càrrec de Jacint Fornols
"LA NOUVELLE VAGUE"
A finals de la dècada dels 50 els crítics de la revista francesa Cahiers de Cinema varen començar a escriure cròniques molt negatives a les pel·lícules convencionals que ells consideraven excessivament respectuoses de les estructures i convencions imperants en aquells moments.
Molts dels seus crítics estaven preparats i disposats a passar del camp de la teoria al de la pràctica assumint unes pel·lícules de poc pressupost i pocs recursos i amb la major llibertat d'expressió semblant al que havia fet el cinema italià al acabar la segona guerra mundial. La mateixa revista va batejar aquest conjunt de realitzadors amb el nom de la Nova Onada.
El moviment comença quan Claude Chabrol, gràcies a una herència que havia rebut la seva dona, pot dirigir El bello Sergio. Serà, però, El quatre-cents cops de François Truffaut (1959) la que desvetllarà l'interès dels crítics dels diaris i consagrarà el moviment, pel·lícula que visionarem en aquesta sessió
JACINT FORNOLS
És crític de cinema i director del programa de cinema de Televisió Mataró ÚLTIMA SESSIÓ.
Dia: 27 de M
Hora: 17h
Lloc: Centre Parroquial
"LA NOUVELLE VAGUE"
A finals de la dècada dels 50 els crítics de la revista francesa Cahiers de Cinema varen començar a escriure cròniques molt negatives a les pel·lícules convencionals que ells consideraven excessivament respectuoses de les estructures i convencions imperants en aquells moments.
Molts dels seus crítics estaven preparats i disposats a passar del camp de la teoria al de la pràctica assumint unes pel·lícules de poc pressupost i pocs recursos i amb la major llibertat d'expressió semblant al que havia fet el cinema italià al acabar la segona guerra mundial. La mateixa revista va batejar aquest conjunt de realitzadors amb el nom de la Nova Onada.
El moviment comença quan Claude Chabrol, gràcies a una herència que havia rebut la seva dona, pot dirigir El bello Sergio. Serà, però, El quatre-cents cops de François Truffaut (1959) la que desvetllarà l'interès dels crítics dels diaris i consagrarà el moviment, pel·lícula que visionarem en aquesta sessió
JACINT FORNOLS
És crític de cinema i director del programa de cinema de Televisió Mataró ÚLTIMA SESSIÓ.
Dia: 27 de M
Hora: 17h
Lloc: Centre Parroquial
Gravació de la conferència: "Migracions: Picar a les portes del benestar" a càrrec de Lluís Caelles, periodista.
El proper dijous 20 de març podrem assistir a la conferència "Migracions: Picar a les portes del benestar" a càrrec de Lluís Caelles, periodista.
"MIGRACIONS: PICAR A LES PORTES DEL BENESTAR"
Ara mateix, en aquest precís moment, hi ha algú, en algun racó del món, que pren la decisió de deixar-ho tot enrere i marxar. Deixar la casa, el poble, els amics, família... I buscar una vida millor en un altre lloc. La decisió és una de les més esquinçadores que una persona pot adoptar.
Les raons darrere un moviment com aquest en poden ser moltes: fugir de la persecució, de la guerra, de la misèria... Només raons poderosíssimes empenyen les persones a fer viatges que, sovint, són camins de dolor i mort.
Europa és un dels destins migratoris, un pol d'atracció. Les rutes que hi menen venen de llocs on la vida es fa hostil als que hi són. I aquí hem de decidir com ens mirem els que venen, com els acollim.
Les migracions formen part de la història de la humanitat i marcaran, segur, el segle XXI. De la ruta dels Balcans, a la de les Canàries, passant per la de la Mediterrània. Desenes de milions de persones fan la cua... a la recerca del que tots volem: el benestar.
LLUIS CAELLES GARRETA
Periodista català. Treballa actualment com a redactor a la secció d'Internacional de TV3 i és professor associat de Televisió a la facultat de Periodisme de la Universitat Pompeu Fabra. Ha dirigit i presentat el TN a TV3. Ha estat també editor del canal de notícies 3/24 i corresponsal a Brussel·les de la televisió de Catalunya. Col·laborador del programa 30 minuts. Va rebre el premi Unicef 2002 pel reportatge "Els nens dels camions". Ha treballat també al circuit català de TVE, al diari Segre i a la ràdio. És coautor, juntament amb Sergi Vicente, del llibre Fukushima, crònica d'un tsunami nuclear.
També ha estat enviat especial de TV3 a Kíiv per cobrir els primers dies de la invasió russa d'Ucraïna. Per la seva labor periodística, va ser guardonat el 2022 amb el Reconeixement Ànima Ciutat de Mollerussa.
Dia: 20 de març
Hora: 18:00h
Lloc: Centre Parroquial
"MIGRACIONS: PICAR A LES PORTES DEL BENESTAR"
Ara mateix, en aquest precís moment, hi ha algú, en algun racó del món, que pren la decisió de deixar-ho tot enrere i marxar. Deixar la casa, el poble, els amics, família... I buscar una vida millor en un altre lloc. La decisió és una de les més esquinçadores que una persona pot adoptar.
Les raons darrere un moviment com aquest en poden ser moltes: fugir de la persecució, de la guerra, de la misèria... Només raons poderosíssimes empenyen les persones a fer viatges que, sovint, són camins de dolor i mort.
Europa és un dels destins migratoris, un pol d'atracció. Les rutes que hi menen venen de llocs on la vida es fa hostil als que hi són. I aquí hem de decidir com ens mirem els que venen, com els acollim.
Les migracions formen part de la història de la humanitat i marcaran, segur, el segle XXI. De la ruta dels Balcans, a la de les Canàries, passant per la de la Mediterrània. Desenes de milions de persones fan la cua... a la recerca del que tots volem: el benestar.
LLUIS CAELLES GARRETA
Periodista català. Treballa actualment com a redactor a la secció d'Internacional de TV3 i és professor associat de Televisió a la facultat de Periodisme de la Universitat Pompeu Fabra. Ha dirigit i presentat el TN a TV3. Ha estat també editor del canal de notícies 3/24 i corresponsal a Brussel·les de la televisió de Catalunya. Col·laborador del programa 30 minuts. Va rebre el premi Unicef 2002 pel reportatge "Els nens dels camions". Ha treballat també al circuit català de TVE, al diari Segre i a la ràdio. És coautor, juntament amb Sergi Vicente, del llibre Fukushima, crònica d'un tsunami nuclear.
També ha estat enviat especial de TV3 a Kíiv per cobrir els primers dies de la invasió russa d'Ucraïna. Per la seva labor periodística, va ser guardonat el 2022 amb el Reconeixement Ànima Ciutat de Mollerussa.
Dia: 20 de març
Hora: 18:00h
Lloc: Centre Parroquial
El dijous 13 de març farem la 7ª sessió del monogràfic, "El musical" a càrrec de Jesús González
"EL MUSICAL AMERICÀ"
La música ha tingut sempre un gran atractiu. Però molt aviat el mon de l'espectacle va descobrir que no n'hi havia prou "escoltant" música. La gent volia veure de prop els músics i els cantants. A Europa l'Òpera i alguns dels seus derivats com l'opereta i més proper la "sarsuela" van tenir gran predicament.
Un tipus de música que potser no podia ser massa apreciada per la majoria de la població americana. Els grans hotels de descans, els balnearis al costat de mar varen ser aixopluc de músics que varen crear orquestres de ball inoblidables.
El cinema americà va recollir aquest corrent introduint la música i el ball a les pel·lícules no només com acompanyament sinó com element protagonista.
Poques persones podrien citar més de tres o quatre musicals que no fossin americans.
En aquesta sessió veurem la pel·lícula "Cantando bajo la lluvia" de Stanley Donen (1952)
JESÚS GONZÁLEZ
mestre i historiador de l'art. Ha escrit sobre cinema a 'El núvol', 'Tribuna Maresme' o 'Crazy Friday' i també a 'El Cinèfil' com a Hotel Elèctric (una associació per fer promoció del cinema). També ha participat com a crític de cinema a diversos programes de Mataró Ràdio. Forma part de l'Associació Catalana de la Crítica i de l'Escriptura (ACCEC).
Dia: 13 de febrer
Hora: 17h
Lloc: Centre Parroquial
"EL MUSICAL AMERICÀ"
La música ha tingut sempre un gran atractiu. Però molt aviat el mon de l'espectacle va descobrir que no n'hi havia prou "escoltant" música. La gent volia veure de prop els músics i els cantants. A Europa l'Òpera i alguns dels seus derivats com l'opereta i més proper la "sarsuela" van tenir gran predicament.
Un tipus de música que potser no podia ser massa apreciada per la majoria de la població americana. Els grans hotels de descans, els balnearis al costat de mar varen ser aixopluc de músics que varen crear orquestres de ball inoblidables.
El cinema americà va recollir aquest corrent introduint la música i el ball a les pel·lícules no només com acompanyament sinó com element protagonista.
Poques persones podrien citar més de tres o quatre musicals que no fossin americans.
En aquesta sessió veurem la pel·lícula "Cantando bajo la lluvia" de Stanley Donen (1952)
JESÚS GONZÁLEZ
mestre i historiador de l'art. Ha escrit sobre cinema a 'El núvol', 'Tribuna Maresme' o 'Crazy Friday' i també a 'El Cinèfil' com a Hotel Elèctric (una associació per fer promoció del cinema). També ha participat com a crític de cinema a diversos programes de Mataró Ràdio. Forma part de l'Associació Catalana de la Crítica i de l'Escriptura (ACCEC).
Dia: 13 de febrer
Hora: 17h
Lloc: Centre Parroquial
Gravació de la conferència: "Artistes dones que van transformar l'avantguarda" a càrrec de Joana Masó, traductora, crítica literària.
El dijous 20 de febrer vam fer una sortida al MUME (Museu Memorial de l'Exili) de la Jonquera. Vam acabar la jornada fent un bon tiberi al restaurant Can Batlle de Garriguella.
Si voleu veure més fotografies cliqueu l'enllaç que teniu a sota
Si voleu veure més fotografies cliqueu l'enllaç que teniu a sota
El proper dijous 6 de març tenim programada la conferència: "Artistes dones que van transformar l'avantguarda" a càrrec de Joana Masó.
"ARTISTES DONES QUE VAN TRANSORMAR L'AVANTGUARDA"
En els últims anys, hem començat a descobrir moltes artistes dones que han transformat el llegat de la història de l'art perquè han canviat el cos de l'art i de la figura de l'artista. Elsa von Freytag va ser una d'elles, ja que va ser una de les primeres dones a parlar d'orgasmes durant els anys 1920, i a fer accions i performances als carrers de Nova York.
JOANA MASÓ i ILLAMOLA
és filòloga, traductora, editora i professora universitària catalana. Llicenciada en Lletres modernes per la Universitat de París VII Denis Diderot i en Lletres clàssiques per la Universitat de París IV París-Sorbonne, va cursar el doctorat a la Universitat de Paris 8 i la Universitat de Barcelona. És professora de literatura francesa a la Universitat de Barcelona i investigadora de la Càtedra UNESCO Dones, desenvolupament i cultures. Ha traduït textos de crítica i filosofia francesa contemporània d'Hélène Cixous, Jacques Derrida, Catherine Malabou, Jean-Luc Marion i Jean-Luc Nancy, i ha publicat articles i edicions sobre alguns d'aquests autors.
"ARTISTES DONES QUE VAN TRANSORMAR L'AVANTGUARDA"
En els últims anys, hem començat a descobrir moltes artistes dones que han transformat el llegat de la història de l'art perquè han canviat el cos de l'art i de la figura de l'artista. Elsa von Freytag va ser una d'elles, ja que va ser una de les primeres dones a parlar d'orgasmes durant els anys 1920, i a fer accions i performances als carrers de Nova York.
JOANA MASÓ i ILLAMOLA
és filòloga, traductora, editora i professora universitària catalana. Llicenciada en Lletres modernes per la Universitat de París VII Denis Diderot i en Lletres clàssiques per la Universitat de París IV París-Sorbonne, va cursar el doctorat a la Universitat de Paris 8 i la Universitat de Barcelona. És professora de literatura francesa a la Universitat de Barcelona i investigadora de la Càtedra UNESCO Dones, desenvolupament i cultures. Ha traduït textos de crítica i filosofia francesa contemporània d'Hélène Cixous, Jacques Derrida, Catherine Malabou, Jean-Luc Marion i Jean-Luc Nancy, i ha publicat articles i edicions sobre alguns d'aquests autors.
El dijous 27 de febrer farem la 6ª sessió del monogràfic, "El cinema en els grans espais" a càrrec de Jacint Fornols
"EL CINEMA EN ELS GRANS ESPAIS"
Els Estats Units d'Amèrica eren, quan va sortir el cinema, un país en plena formació. L'immens territori que abastava estava pràcticament desert i el govern que s'havia independitzat d'Anglaterra es va atribuir el dret de repartir aquelles terres sobretot als milers d'immigrants que arribaven d'Europa fugint de la fam i la misèria sense tenir cap respecte per les comunitats indígenes que hi vivien des de temps remots.
La conquesta del territori va haver de desenvolupar mitjans de transport, les caravanes, els cavalls, les diligències i finalment el tren que permetessin els desplaçaments. Ocupar però un territori sense cap control va desenvolupar també solucionar els problemes amb la violència i les armes. La justícia depenia, sovint, de la voluntat dels més poderosos que no varen dubtar en utilitzar pistolers professionals per imposar-la.
En aquesta sessió veurem la pel·lícula "La diligència" de John Ford (1939)
JACINT FORNOLS
És crític de cinema i director del programa de cinema de Televisió Mataró ÚLTIMA SESSIÓ.
Dia: 27 de febrer
Hora: 17h
Lloc: Centre Parroquial
"EL CINEMA EN ELS GRANS ESPAIS"
Els Estats Units d'Amèrica eren, quan va sortir el cinema, un país en plena formació. L'immens territori que abastava estava pràcticament desert i el govern que s'havia independitzat d'Anglaterra es va atribuir el dret de repartir aquelles terres sobretot als milers d'immigrants que arribaven d'Europa fugint de la fam i la misèria sense tenir cap respecte per les comunitats indígenes que hi vivien des de temps remots.
La conquesta del territori va haver de desenvolupar mitjans de transport, les caravanes, els cavalls, les diligències i finalment el tren que permetessin els desplaçaments. Ocupar però un territori sense cap control va desenvolupar també solucionar els problemes amb la violència i les armes. La justícia depenia, sovint, de la voluntat dels més poderosos que no varen dubtar en utilitzar pistolers professionals per imposar-la.
En aquesta sessió veurem la pel·lícula "La diligència" de John Ford (1939)
JACINT FORNOLS
És crític de cinema i director del programa de cinema de Televisió Mataró ÚLTIMA SESSIÓ.
Dia: 27 de febrer
Hora: 17h
Lloc: Centre Parroquial
Gravació de la conferència: "Memòria del futur. Per què reivindiquem la memòria històrica" a càrrec de Jordi Serrano, historiador
El dijous 13 de febrer reprenem el monogràfic amb la cinquena sessió, "La comèdia americana" a càrrec d'en Jesús Gonzàlez.
"LA COMÈDIA AMERICANA"
Probablement la comèdia americà no pot ser considerada un moviment de ruptura dins la història del cinema. Cal, però, pensar que aquest és un tipus de comèdia que difícilment s'ha produït en d'altres països.
Per dues raons:
Primera perquè va ser un tipus de cinema que va constituir un magistral i intel·ligent sistema de propaganda dels modus de vida americà. Ja ho sabeu, a EUA, treballant honestament, qualsevol persona pot arribar a ser president.
I segona perquè aquesta comèdia va ser inventada i realitzada precisament per directors immigrants agraïts que varen fugir principalment d'Europa per la pobresa o els problemes polítics dels seus països d'origen.
En aquesta sessió veurem la pel·lícula "It Happened One Night" de Frank Capra (1934)
JESÚS GONZÀLEZ
Mestre i historiador de l'art. Ha escrit sobre cinema a 'El núvol', 'Tribuna Maresme' o 'Crazy Friday' i també a 'El Cinèfil' com a Hotel Elèctric (una associació per fer promoció del cinema). També ha participat com a crític de cinema a diversos programes de Mataró Ràdio. Forma part de l'Associació Catalana de la Crítica i de l'Escriptura (ACCEC).
Dia: 13 de febrer
Hora: 17h
Lloc: Centre Parroquial
"LA COMÈDIA AMERICANA"
Probablement la comèdia americà no pot ser considerada un moviment de ruptura dins la història del cinema. Cal, però, pensar que aquest és un tipus de comèdia que difícilment s'ha produït en d'altres països.
Per dues raons:
Primera perquè va ser un tipus de cinema que va constituir un magistral i intel·ligent sistema de propaganda dels modus de vida americà. Ja ho sabeu, a EUA, treballant honestament, qualsevol persona pot arribar a ser president.
I segona perquè aquesta comèdia va ser inventada i realitzada precisament per directors immigrants agraïts que varen fugir principalment d'Europa per la pobresa o els problemes polítics dels seus països d'origen.
En aquesta sessió veurem la pel·lícula "It Happened One Night" de Frank Capra (1934)
JESÚS GONZÀLEZ
Mestre i historiador de l'art. Ha escrit sobre cinema a 'El núvol', 'Tribuna Maresme' o 'Crazy Friday' i també a 'El Cinèfil' com a Hotel Elèctric (una associació per fer promoció del cinema). També ha participat com a crític de cinema a diversos programes de Mataró Ràdio. Forma part de l'Associació Catalana de la Crítica i de l'Escriptura (ACCEC).
Dia: 13 de febrer
Hora: 17h
Lloc: Centre Parroquial
El proper dijous 6 de febrer podrem assistir a la conferència "Memòria de futur. Per què reivindiquem la memòria històrica" a càrrec de Jordi Serrano, historiador.
MEMÒRIA DE FUTUR
Intentarem explicar per què cal reivindicar la memòria democràtica i per què encara, quaranta anys després de l'inici de la democràcia, queda tant per fer.
Intentarem donar resposta a aquestes preguntes. Reivindiquem la memòria per fer justícia? Només per mirar al passat? Cal oblidar el passat? Per nosaltres mateixos? Per la Catalunya del futur?
Com es transmet la memòria sense paraules? Com es relaciona la memòria democràtica i la qualitat de la democràcia avui?
JORDI SERRANO
És historiador, rector de la Universitat Progressista d'Estiu de Catalunya. Director de Memòria del futur, secretari general del Moviment Laic i Progressista, fundador i president de la Lliga per la Laïcitat i exdirector de la Fundació Ferrer i Guàrdia. També ha sigut president de l'Escola Lliure El Sol i ha estat membre de la Federació dels Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya.
És autor de nombroses obres. Ha sigut director de la revista Espai de Llibertat i col·labora amb el Diari de Girona i el diari Ara.
Dia: 6 de febrer
Hora: 18:00h
Lloc: Centre Parroquial
MEMÒRIA DE FUTUR
Intentarem explicar per què cal reivindicar la memòria democràtica i per què encara, quaranta anys després de l'inici de la democràcia, queda tant per fer.
Intentarem donar resposta a aquestes preguntes. Reivindiquem la memòria per fer justícia? Només per mirar al passat? Cal oblidar el passat? Per nosaltres mateixos? Per la Catalunya del futur?
Com es transmet la memòria sense paraules? Com es relaciona la memòria democràtica i la qualitat de la democràcia avui?
JORDI SERRANO
És historiador, rector de la Universitat Progressista d'Estiu de Catalunya. Director de Memòria del futur, secretari general del Moviment Laic i Progressista, fundador i president de la Lliga per la Laïcitat i exdirector de la Fundació Ferrer i Guàrdia. També ha sigut president de l'Escola Lliure El Sol i ha estat membre de la Federació dels Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya.
És autor de nombroses obres. Ha sigut director de la revista Espai de Llibertat i col·labora amb el Diari de Girona i el diari Ara.
Dia: 6 de febrer
Hora: 18:00h
Lloc: Centre Parroquial
Gravació de la presentació del Treball de Recerca: "La relació entre el son i l'aprenentatge" a càrrec de Eira López, alumna de l'Institut d'Argentona
Gravació de la presentació del Treball de Recerca: "Endometriosi, la malaltia invisible?" a càrrec de Laia Grau, alumna de l'Institut d'Argentona
Gravació de la conferència: "El futur de la diversitat lingüística: per què són importants les llengües" a càrrec de Pere Comellas, lingüista.
a càrrec d'Eira López, alumna de l'Institut d'Argentona.
Aquest és un dels Treballs de Recerca seleccionat enguany.
Dia: 30 de gener
Hora: 18:00h
Lloc: Centre Parroquial
Aquest és un dels Treballs de Recerca seleccionat enguany.
Dia: 30 de gener
Hora: 18:00h
Lloc: Centre Parroquial
a càrrec de Laia Grau, alumna de l'Institut d'Argentona.
Aquest és un dels Treballs de Recerca seleccionat enguany.
Dia: 30 de gener
Hora: 18:00h
Lloc: Centre Parroquial
Aquest és un dels Treballs de Recerca seleccionat enguany.
Dia: 30 de gener
Hora: 18:00h
Lloc: Centre Parroquial
3 ABR 18H
"el romànic a catalunya"
