PERSONATGES FAMOSOS
Com ja es costum cada any en els mesos de gener i febrer presentem una selecció dels millors treballs de recerca del curs 22-23, d'alumnes del IES d'Argentona.
Aquest any seran:
19 de gener:
- Lícia Ollés Segarra, Creació d'un joc de taula basat en la cacera de bruixes a Catalunya
- Aina Vidal Vázquez, Domòtica. La llar intel·ligent, eficient i sostenible
2 febrer:
- Clara García Pecharromán, Principals amenaces per a la tortuga Babaua a les costes catalanes.
- Pilar Pineda Alario En quoi Julie Manet montre-t-elle le rôle de la femme dans l'art? (Com Julie Manet mostra el paper de la dona en l'art?)
Aquest any seran:
19 de gener:
- Lícia Ollés Segarra, Creació d'un joc de taula basat en la cacera de bruixes a Catalunya
- Aina Vidal Vázquez, Domòtica. La llar intel·ligent, eficient i sostenible
2 febrer:
- Clara García Pecharromán, Principals amenaces per a la tortuga Babaua a les costes catalanes.
- Pilar Pineda Alario En quoi Julie Manet montre-t-elle le rôle de la femme dans l'art? (Com Julie Manet mostra el paper de la dona en l'art?)
Treball presentat per l'alumna Pilar Pineda Alario
Reivindicació de Julie Manet, la pintora que va viure envoltada dels millors impressionistes
Les dones sempre han passat desapercebudes en la història en comparació amb els homes i l'art no n'és una excepció. Quin ha sigut el paper de les dones a la història de l'art? Quines grans dones hi ha hagut al llarg de la història de l'art? Qui era la Julie Manet, la dona que va viure envoltada dels millors impressionistes? Què explicava al seu diari íntim veient el dia a dia d'aquests?
El meu Treball de Recerca té com a objectiu principal reivindicar el paper de la dona i visibilitzar-la, per aquest motiu he treballat el paper de les dones al llarg de les diferents èpoques, algunes de les dones pintores que han aconseguit un renom tot i les prohibicions i els impediments. També, veient la situació de la dona pintora en alguns dels museus més coneguts i importants de reu del món, i per descomptat quins van ser els detonants d'aquestes línies de recerca sobre el tema. Sobretot conèixer la situació que va viure la Julie Manet, més concretament el que explicava al seu diari de joventut, la seva pintura com a aprenent dels millors, les obres on ella apareix com a model i l'exposició que li van dedicar al museu Marmottan Monet de París.
Reivindicació de Julie Manet, la pintora que va viure envoltada dels millors impressionistes
Les dones sempre han passat desapercebudes en la història en comparació amb els homes i l'art no n'és una excepció. Quin ha sigut el paper de les dones a la història de l'art? Quines grans dones hi ha hagut al llarg de la història de l'art? Qui era la Julie Manet, la dona que va viure envoltada dels millors impressionistes? Què explicava al seu diari íntim veient el dia a dia d'aquests?
El meu Treball de Recerca té com a objectiu principal reivindicar el paper de la dona i visibilitzar-la, per aquest motiu he treballat el paper de les dones al llarg de les diferents èpoques, algunes de les dones pintores que han aconseguit un renom tot i les prohibicions i els impediments. També, veient la situació de la dona pintora en alguns dels museus més coneguts i importants de reu del món, i per descomptat quins van ser els detonants d'aquestes línies de recerca sobre el tema. Sobretot conèixer la situació que va viure la Julie Manet, més concretament el que explicava al seu diari de joventut, la seva pintura com a aprenent dels millors, les obres on ella apareix com a model i l'exposició que li van dedicar al museu Marmottan Monet de París.
El 15 de desembre de 2022 per conmemorar el centenari del naixement de Joan Fuster, hem programat la conferència "Joan Fuster, Mesura de Totes les Coses" que que ha impartit el Dr. Francesc Foguet i Boreu
DR. FRANCESC FOGUET I BOREU
Professor titular de literatura catalana de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat Autònoma de Barcelona, Francesc Foguet i Boreu (Linyola, Pla d'Urgell, 1971) és doctor en Filologia Catalana per aquesta universitat, diplomat en Teoria i Crítica del Teatre per l'Institut del Teatre i màster universitari en Història de Catalunya per la UAB
.
DR. FRANCESC FOGUET I BOREU
Professor titular de literatura catalana de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat Autònoma de Barcelona, Francesc Foguet i Boreu (Linyola, Pla d'Urgell, 1971) és doctor en Filologia Catalana per aquesta universitat, diplomat en Teoria i Crítica del Teatre per l'Institut del Teatre i màster universitari en Història de Catalunya per la UAB
.
El dia 10 de març de 2022, vàrem assitir a la conferència "El Premi Nobel i les Dones Científiques" que oferirà el Dr. Xavier Roqué Rodríguez
El Dr. Xavier Roqué ens va il·lustrar amb un tema tant desconegut com les dones que els han donat al Nobel i també a les que no les han donat. Un desfavoriment i perjudici cap a les dones per part de la Societat Científique i de la Academia Sueca.
La conferència versarà sobre la gran deriva en funció del gènere en el reconeixement de mèrits professionals i la concessió d'aquest premi, així com l'aproximació a algunes dones molt rellevants en els àmbits científics i culturals.
DR. XAVIER ROQUÉ RODRÍGUEZ
És professor d'Història de la ciència a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i membre del departament de Filosofia i del Institut d'Història de la Ciència (IHC), abans Centre d'Història de la Ciència (CEHIC)[1] Físic de formació, es doctorà en Història de la ciència (UAB, 1993) i realitzà estades post-doctorals a Cambridge i a París. Ha estat professor visitant a les universitats de Cambridge (2011) i Uppsala (2013.
La seva recerca tracta sobre la física contemporània i les relacions entre ciència, cultura i gènere
El Dr. Xavier Roqué ens va il·lustrar amb un tema tant desconegut com les dones que els han donat al Nobel i també a les que no les han donat. Un desfavoriment i perjudici cap a les dones per part de la Societat Científique i de la Academia Sueca.
La conferència versarà sobre la gran deriva en funció del gènere en el reconeixement de mèrits professionals i la concessió d'aquest premi, així com l'aproximació a algunes dones molt rellevants en els àmbits científics i culturals.
DR. XAVIER ROQUÉ RODRÍGUEZ
És professor d'Història de la ciència a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i membre del departament de Filosofia i del Institut d'Història de la Ciència (IHC), abans Centre d'Història de la Ciència (CEHIC)[1] Físic de formació, es doctorà en Història de la ciència (UAB, 1993) i realitzà estades post-doctorals a Cambridge i a París. Ha estat professor visitant a les universitats de Cambridge (2011) i Uppsala (2013.
La seva recerca tracta sobre la física contemporània i les relacions entre ciència, cultura i gènere
24 DE FEBRER - PAPUA NOVA GUINEA. UN PAÍS REMOT AMB L'EMPREMTA DEL MISSIONER ARGENTONÍ XAVIER VERGÉS
El 24 de febrer de 2022 s'ha cel·lebrat la conferència "Papua Nova Guinea. Un país remot amb l'empremta del missioner argentoní Xavier Vergés" que ens acostarà a un personatge de la nostra vil·la i a saber més sobre un país llunyà. El ponent serà Xavier Calvo Vergés, besnebot del missioner i coneixedor de la seva vida personal.
PAPUA NOVA GUINEA. UN PAÍS REMOT AMB L'EMPREMTA DEL MISSIONER ARGENTONÍ XAVIER VERGÉS
Papua Nova Guinea és la segona illa més gran del món i un dels països més diversos. Situada al nord d'Austràlia, està habitada per 9 milions de persones que pertanyen a 600 tribus i on es parlen 820 llengües diferents. La seva orografia és molt complexa, motiu pel qual només fa 150 anys que va començar a ser explorada pels occidentals, conservant encara força la seva cultura i costums ancestrals.
Juntament amb els exploradors hi van arribar també els missioners. Un d'ells va ser l'argentoní Xavier Vergés Calafell, que hi va servir entre 1948 i 1986 a la tribu Mekeo, fent-hi tant les feines religioses pròpies com contribuint a l'educació i sanitat. Per aquestes tasques va rebre una significativa col·laboració del poble d'Argentona.
XAVIER CALVO VERGÉS
és enginyer de Telecomunicacions. Besnebot del pare Xavier Vergés, administra el seu llegat, composat de més de 3.000 fotografies i dos documentals, d'un gran valor etnogràfic.
PAPUA NOVA GUINEA. UN PAÍS REMOT AMB L'EMPREMTA DEL MISSIONER ARGENTONÍ XAVIER VERGÉS
Papua Nova Guinea és la segona illa més gran del món i un dels països més diversos. Situada al nord d'Austràlia, està habitada per 9 milions de persones que pertanyen a 600 tribus i on es parlen 820 llengües diferents. La seva orografia és molt complexa, motiu pel qual només fa 150 anys que va començar a ser explorada pels occidentals, conservant encara força la seva cultura i costums ancestrals.
Juntament amb els exploradors hi van arribar també els missioners. Un d'ells va ser l'argentoní Xavier Vergés Calafell, que hi va servir entre 1948 i 1986 a la tribu Mekeo, fent-hi tant les feines religioses pròpies com contribuint a l'educació i sanitat. Per aquestes tasques va rebre una significativa col·laboració del poble d'Argentona.
XAVIER CALVO VERGÉS
és enginyer de Telecomunicacions. Besnebot del pare Xavier Vergés, administra el seu llegat, composat de més de 3.000 fotografies i dos documentals, d'un gran valor etnogràfic.
El 18 de novembre el conferenciant Joan Josep Isern, ens ha fet una aproximació a aquest escriptor, crític literari, pedagog i gran activista cultural i resistent anti-franquista, que va participar en molts projectes culturals catalans del segle XX.
Joan Josep Isern és aparellador d'ofici. L'any 1989 comença a col·laborar habitualment en el suplement literari del diari Avui, activitat que desenvolupa fins a l'any 2009. Des de febrer de 2001 és el responsable de les pàgines de literatura catalana de la revista mensual Qué leer i col·labora de manera habitual, a més, a les revistes Serra d'Or i Caràcters. Joan Josep Isern va escriure uns sis-cents articles al suplement literari del diari Avui i aproximadament vuitanta articles a la revista Qué leer, a banda dels apareguts en altres publicacions, ja citades.
I així podríem continuar relatant les innumerables participacions i publicacions d'aquest crític literari, que ha estat designat Comissari de l'any Joan Triadu
Joan Josep Isern és aparellador d'ofici. L'any 1989 comença a col·laborar habitualment en el suplement literari del diari Avui, activitat que desenvolupa fins a l'any 2009. Des de febrer de 2001 és el responsable de les pàgines de literatura catalana de la revista mensual Qué leer i col·labora de manera habitual, a més, a les revistes Serra d'Or i Caràcters. Joan Josep Isern va escriure uns sis-cents articles al suplement literari del diari Avui i aproximadament vuitanta articles a la revista Qué leer, a banda dels apareguts en altres publicacions, ja citades.
I així podríem continuar relatant les innumerables participacions i publicacions d'aquest crític literari, que ha estat designat Comissari de l'any Joan Triadu
El dijous dia 30 d'abril, està programada aquesta conferència a càrrec de Carme Mas i Morilla, pedagoga, filòloga i política catalana
El dijous dia 5 de març, vàrem presentar aquesta conferència a càrrec de Andreu Mayayo i Artal,catedràtic d'Història Contemporània i Món Actual de la Universitat de Barcelona i director del Centre d'Estudis Històrics Internacionals-Pavelló de la República
El dijous dia 20 de febrer,vàrem presentar aquesta conferència a càrrec de Eduard Cairol i Carabí,Doctor en Filosofia per la Universitat de Barcelona, Actualment professor d'Història de teoria de l'Art a la Universitat Pompeu Fabra
El dijous dia 9 de Gener 2020 vàrem presentar aquesta conferència càrrec de Joan Vives i Bellalta flautista de bec, professor d'Història de la música i divulgador musical
El dijous dia 30 de maig de 2019, vàrem presentar aquesta conferència a càrrec de Jordi Serrano i Blanquer, historiador i rector de la Universitat Progressista d'Estiu de Catalunya (veure enllaç)
Ens va parlar d'aquest fet tan rellevant en la nostra història, en què les classes populars es van revoltar davant una ordre de movilització injusta, quan és a punt de complir-se el 110è. aniversari en que va tenir lloc. I de la importància de la figura de Ferrer i Guiàrdia en el món de la pedagogia moderna, malgrat el desconeixement general d'una personalitat tan rellevant.
Ens va parlar d'aquest fet tan rellevant en la nostra història, en què les classes populars es van revoltar davant una ordre de movilització injusta, quan és a punt de complir-se el 110è. aniversari en que va tenir lloc. I de la importància de la figura de Ferrer i Guiàrdia en el món de la pedagogia moderna, malgrat el desconeixement general d'una personalitat tan rellevant.
El dijous dia 16 de maig de 2019, vàrem presentar aquesta conferència a càrrec de Marta Nadal, llicenciada en Filologia catalana i comissària de l'any Maria Aurèlia Capmany.
Ens va parlar de la figura de Maria Aurèlia des d'un punt de vista social i literari i del que representa com a model de compromís i resistència.
Ens va parlar de la figura de Maria Aurèlia des d'un punt de vista social i literari i del que representa com a model de compromís i resistència.
El dijous 28 de febrer vàrem presentar la conferència "Pompeu Fabra: l'home, el gramàtic, el patriota" a càrrec de Roser Trilla i Prujà, professora de Llengua i Literatura catalana a l'institut Alexandre Satorras de Mataró
Ens va parlar de la figura i l'obra del lingüista i gramàtic català més il·lustre en el 150è. aniversari del seu naixement i els 100 anys de la publicació de la "Gramàtica catalana".
Ens va parlar de la figura i l'obra del lingüista i gramàtic català més il·lustre en el 150è. aniversari del seu naixement i els 100 anys de la publicació de la "Gramàtica catalana".
El dijous 22 de novembre vàrem presentar la conferència "L'italiana in Algeri" de Gioachino_Rossini, a càrrec de Pol Avinyó historiador i crític musical. Una experiència per acostar el món de l'òpera a Argentona i com a introducció a la representació a la que assistirem al Liceu.
Un tast de l'opera
Un tast de l'opera
El dijous 8 de novembre vàrem presentar la conferència "Manuel de Pedrolo, polièdric i popular", a càrrec de Llorenç Soldevila,doctor en Filologia catalana i professor titular de la Universitat de Vic. I convilatà. Ens va fer redescobrir aquest escriptor, tan important en les lletres catalanes i tan poc reconegut en el seu moment per la incomoditat que provocà en les esferes del poder per la seva integritat personal insubornable.
