MARESME
23 de febrer, conferència que ha causat molta epectació, sobre un tema que ens toca molt de prop "Present i futur de l'horta del Maresme" a càrrec de Miquel Riera Malet
El Maresme també és terra d'horta, i en la conferencia es vol fer visible el treball d'un sector històricament maltractat i oblidat.
Hi ha un estudi que evidencia la riquesa d'un territori que acumula fins a 80 varietats pròpies d'un total de 32 cultius diferents.
Per això, el pagès Miquel Riera Malet, fill d'una nissaga que porta la lluita pel territori en vena, ens ve a explicar un tema que ell coneix profundament per professió i herència.
MIQUEL RIERA MALET
Sóc fill de pagès i vaig fer formació professional agrària.
Als 18 anys, just acabar la meva formació, vaig incorporar-me en el món laboral com a pagès i fins els 26 anys vaig exercir el meu ofici a les Cinc Sènies de Mataró.
En 1999 vaig iniciar, junt amb la meva dona, el nostre propi projecte, a la finca Pla de Munt de Palafolls.
Al 2006, en plena gestació del nostre quart fill, Sílvia va patir d'hipersensibilitat química durant tot l'embaràs i això ens va portar a fer un canvi radical en les nostres vides. Va ser llavors quan vàrem ser conscients d'una realitat que fins el moment havíem ignorat al 100% i convençuts de que no volíem continuar contaminant, vàrem iniciar la reconversió cap a l'agricultura ecològica.
Vam fer moltes recerques en busca d'informació i vam conèixer experiències d'altres petits productors que, tot i no semblar-se gaire a les magnituds de la nostra finca, vam ser el motor per a la reconversió. Porto des de llavors aprenent dia rere dia i em meravella, em manté actiu i despert!
El Maresme també és terra d'horta, i en la conferencia es vol fer visible el treball d'un sector històricament maltractat i oblidat.
Hi ha un estudi que evidencia la riquesa d'un territori que acumula fins a 80 varietats pròpies d'un total de 32 cultius diferents.
Per això, el pagès Miquel Riera Malet, fill d'una nissaga que porta la lluita pel territori en vena, ens ve a explicar un tema que ell coneix profundament per professió i herència.
MIQUEL RIERA MALET
Sóc fill de pagès i vaig fer formació professional agrària.
Als 18 anys, just acabar la meva formació, vaig incorporar-me en el món laboral com a pagès i fins els 26 anys vaig exercir el meu ofici a les Cinc Sènies de Mataró.
En 1999 vaig iniciar, junt amb la meva dona, el nostre propi projecte, a la finca Pla de Munt de Palafolls.
Al 2006, en plena gestació del nostre quart fill, Sílvia va patir d'hipersensibilitat química durant tot l'embaràs i això ens va portar a fer un canvi radical en les nostres vides. Va ser llavors quan vàrem ser conscients d'una realitat que fins el moment havíem ignorat al 100% i convençuts de que no volíem continuar contaminant, vàrem iniciar la reconversió cap a l'agricultura ecològica.
Vam fer moltes recerques en busca d'informació i vam conèixer experiències d'altres petits productors que, tot i no semblar-se gaire a les magnituds de la nostra finca, vam ser el motor per a la reconversió. Porto des de llavors aprenent dia rere dia i em meravella, em manté actiu i despert!
2 de febrer presentació del treball de recerca "Principals amenaces per a la tortuga Babaua a les costes catalanes." a càrrec de Clara García Pecharromán
ABSTRACT: Aquest treball tracta sobre la tortuga babaua, un tipus de tortuga marina que habita al Mediterrani. A l'inici d'aquest treball, la meva pregunta va ser: Quines són les principals amenaces per a les tortugues babaues a la costa catalana? La meva hipòtesi era que la principal amenaça eren els residus i els plàstics. Després de fer el període de pràctiques al CRAM (fundació per a la Conservació i Recuperació d'Animals Marins) i poder treballar amb el seu sistema de dades vaig obtenir uns resultats i vaig poder extreure unes conclusions. Aquestes conclusions van fer adonar-me que la meva hipòtesi inicial era errònia, ja que la principal causa d'entrada al centre no són els residus plàstics sinó la pesca accidental d'arrossegament.
ABSTRACT: Aquest treball tracta sobre la tortuga babaua, un tipus de tortuga marina que habita al Mediterrani. A l'inici d'aquest treball, la meva pregunta va ser: Quines són les principals amenaces per a les tortugues babaues a la costa catalana? La meva hipòtesi era que la principal amenaça eren els residus i els plàstics. Després de fer el període de pràctiques al CRAM (fundació per a la Conservació i Recuperació d'Animals Marins) i poder treballar amb el seu sistema de dades vaig obtenir uns resultats i vaig poder extreure unes conclusions. Aquestes conclusions van fer adonar-me que la meva hipòtesi inicial era errònia, ja que la principal causa d'entrada al centre no són els residus plàstics sinó la pesca accidental d'arrossegament.
24 DE FEBRER - PAPUA NOVA GUINEA. UN PAÍS REMOT AMB L'EMPREMTA DEL MISSIONER ARGENTONÍ XAVIER VERGÉS
El 24 de febrer de 2022 s'ha cel·lebrat la conferència "Papua Nova Guinea. Un país remot amb l'empremta del missioner argentoní Xavier Vergés" que ens acostarà a un personatge de la nostra vil·la i a saber més sobre un país llunyà. El ponent serà Xavier Calvo Vergés, besnebot del missioner i coneixedor de la seva vida personal.
PAPUA NOVA GUINEA. UN PAÍS REMOT AMB L'EMPREMTA DEL MISSIONER ARGENTONÍ XAVIER VERGÉS
Papua Nova Guinea és la segona illa més gran del món i un dels països més diversos. Situada al nord d'Austràlia, està habitada per 9 milions de persones que pertanyen a 600 tribus i on es parlen 820 llengües diferents. La seva orografia és molt complexa, motiu pel qual només fa 150 anys que va començar a ser explorada pels occidentals, conservant encara força la seva cultura i costums ancestrals.
Juntament amb els exploradors hi van arribar també els missioners. Un d'ells va ser l'argentoní Xavier Vergés Calafell, que hi va servir entre 1948 i 1986 a la tribu Mekeo, fent-hi tant les feines religioses pròpies com contribuint a l'educació i sanitat. Per aquestes tasques va rebre una significativa col·laboració del poble d'Argentona.
XAVIER CALVO VERGÉS
és enginyer de Telecomunicacions. Besnebot del pare Xavier Vergés, administra el seu llegat, composat de més de 3.000 fotografies i dos documentals, d'un gran valor etnogràfic.
PAPUA NOVA GUINEA. UN PAÍS REMOT AMB L'EMPREMTA DEL MISSIONER ARGENTONÍ XAVIER VERGÉS
Papua Nova Guinea és la segona illa més gran del món i un dels països més diversos. Situada al nord d'Austràlia, està habitada per 9 milions de persones que pertanyen a 600 tribus i on es parlen 820 llengües diferents. La seva orografia és molt complexa, motiu pel qual només fa 150 anys que va començar a ser explorada pels occidentals, conservant encara força la seva cultura i costums ancestrals.
Juntament amb els exploradors hi van arribar també els missioners. Un d'ells va ser l'argentoní Xavier Vergés Calafell, que hi va servir entre 1948 i 1986 a la tribu Mekeo, fent-hi tant les feines religioses pròpies com contribuint a l'educació i sanitat. Per aquestes tasques va rebre una significativa col·laboració del poble d'Argentona.
XAVIER CALVO VERGÉS
és enginyer de Telecomunicacions. Besnebot del pare Xavier Vergés, administra el seu llegat, composat de més de 3.000 fotografies i dos documentals, d'un gran valor etnogràfic.
El 10 de febrer de 2022, s'ha ofert aquesta conferència que promet tocar un tema molt proper a tots nosaltres. El ponent serà Joan Manel Riera Vidal
"D'Argentonas al Món: Emergència Climàtica"
La humanitat i la biodiversitat són víctimes de la crisi climàtica. La primera n'és la responsable. I la segona n'és remei. Quines accions antròpiques, per bé i per mal, la modulen? Quin paper hi juguen els tresors naturals regionals? Com interactuen localitat i globalitat? Interpretem la història ambiental del Maresme i prospectem-ne el futur.
JOAN MANEL RIERA VIDAL
Biòleg i educador ambiental
Director de l'Escola de Natura del Corredor, des del 1984.
Coordinador del Servei d'informació i atenció als usuaris del Parc del Montnegre i el Corredor.
Membre fundador de la Societat Catalana d'Educació ambiental
Observador i explicador de fenòmens. Aprenent i mestre de canalla i de grans.
Premi Natura Maresme del 2020.
"D'Argentonas al Món: Emergència Climàtica"
La humanitat i la biodiversitat són víctimes de la crisi climàtica. La primera n'és la responsable. I la segona n'és remei. Quines accions antròpiques, per bé i per mal, la modulen? Quin paper hi juguen els tresors naturals regionals? Com interactuen localitat i globalitat? Interpretem la història ambiental del Maresme i prospectem-ne el futur.
JOAN MANEL RIERA VIDAL
Biòleg i educador ambiental
Director de l'Escola de Natura del Corredor, des del 1984.
Coordinador del Servei d'informació i atenció als usuaris del Parc del Montnegre i el Corredor.
Membre fundador de la Societat Catalana d'Educació ambiental
Observador i explicador de fenòmens. Aprenent i mestre de canalla i de grans.
Premi Natura Maresme del 2020.
També el dia 3 de febrer de 2022, s'ha presentat l'últim Treball de recerca de l'IES d'Argentona.
Pulmons de Mataró. Estudi de l'evolució dels prats de posidònia de la zona costanera de Mataró.
A càrrec d'en Martí Cusachs
La posidònia és una planta marina el nom de la qual prové del déu grec dels oceans, Posidó. Sabem quina funció té en el seu medi? Es troba en perill?
Pulmons de Mataró. Estudi de l'evolució dels prats de posidònia de la zona costanera de Mataró.
A càrrec d'en Martí Cusachs
La posidònia és una planta marina el nom de la qual prové del déu grec dels oceans, Posidó. Sabem quina funció té en el seu medi? Es troba en perill?
S'ha fet el23 de desembre de 2021 la
Sortida a Mataró. Visita a la Capella dels Dolors, a Santa Maria de Mataró
Ha estat molt interessant i les dues guies han explicat molt bé tot el que és la Capella i el seu sentit.
Sortida a Mataró. Visita a la Capella dels Dolors, a Santa Maria de Mataró
Ha estat molt interessant i les dues guies han explicat molt bé tot el que és la Capella i el seu sentit.
El dijous dia 25 d'abril de 2019 vàrem presentar aquesta conferència a càrrec de Cesc Busquets Costa , arqueòleg.
Ens va parlar de les característiques de la cultura ibera centrada en els pobles que ocuparen el nostre territori i dels que tenim vestigis en la nostra geografia més propera.
Ens va parlar de les característiques de la cultura ibera centrada en els pobles que ocuparen el nostre territori i dels que tenim vestigis en la nostra geografia més propera.
