GRAVACIONS
El dia 29 de febrer tenim programada la cinquena conferència del monogràfic "L'Europa del segle XX": "La Postguerra i la Declaració dels Drets Humans" a càrrec de Carlota Vidal
CARLOTA VIDAL
Graduada en Història per la Universitat de Barcelona.
Màster d'Història Contemporània i Món Actual per la Universitat de Barcelona i la Universitat Oberta de Catalunya.
Forma part del grup d'investigació CEHI de la Universitat de Barcelona i participa amb la seva tesi en el projecte de I+D "Turisme i performativitat de la identitat local".
Dia: 29 de febrer
Hora: 18h
Lloc: Centre Parroquial
CARLOTA VIDAL
Graduada en Història per la Universitat de Barcelona.
Màster d'Història Contemporània i Món Actual per la Universitat de Barcelona i la Universitat Oberta de Catalunya.
Forma part del grup d'investigació CEHI de la Universitat de Barcelona i participa amb la seva tesi en el projecte de I+D "Turisme i performativitat de la identitat local".
Dia: 29 de febrer
Hora: 18h
Lloc: Centre Parroquial
El dia 7 de març podrem assistir a la conferència "Les mares que ens han parit. Fecundació i maternitat: coneixements, mites i llegendes", a càrrec de Mª Rosa Ribas, infermera al Centre d'Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva de Mataró.
La conferència és un recorregut al llarg de la història del món occidental de què ha estat i representat la fecunditat per les dones, els homes i la societat. Una reflexió sobre les creences i coneixements, del tenir o no tenir fills, de la vivència de la maternitat i sobretot de com ha estat tractada i valorada la dona i la seva capacitat reproductiva al llarg dels segles.
Les societats sempre s'han volgut explicar els embarassos, parts i altres fenòmens al voltant de la fecunditat. I de les seves interpretacions, han sorgit les diverses pràctiques per a tenir-ne cura i controlar-la. Sempre s'ha volgut conèixer, analitzar i interpretar i, en cada època ha estat delimitada pels coneixements, per la màgia, per les creences religioses i altres normes que cada societat determinava per tal de dominar-la.
La conferència és un recorregut al llarg de la història del món occidental de què ha estat i representat la fecunditat per les dones, els homes i la societat. Una reflexió sobre les creences i coneixements, del tenir o no tenir fills, de la vivència de la maternitat i sobretot de com ha estat tractada i valorada la dona i la seva capacitat reproductiva al llarg dels segles.
Les societats sempre s'han volgut explicar els embarassos, parts i altres fenòmens al voltant de la fecunditat. I de les seves interpretacions, han sorgit les diverses pràctiques per a tenir-ne cura i controlar-la. Sempre s'ha volgut conèixer, analitzar i interpretar i, en cada època ha estat delimitada pels coneixements, per la màgia, per les creences religioses i altres normes que cada societat determinava per tal de dominar-la.
El dijous 22 de febrer tenim programada la conferència "Els volcans i el gel de l'infern" a càrrec de Jordi Camins, observador glaciòleg i membre del Grup d'Experts en Canvi Climàtic de Catalunya.
VOLCANS I EL GEL DE L'INFERN (Geomorfologia - Glaciologia – Vulcanologia)
Amb l'acompanyament de les imatges ens submergirem de manera senzilla en les diferents maneres com es manifesta la calor interna de la Terra i, específicament en el fenòmens volcànics, les seves intensitats i els diferents tipus d'erupcions,
Coneixerem exemples concrets de les conseqüències que els humans n'hem sofert, des de les civilitzacions més antigues fins el recent episodi del "Cumbre Vieja" a l'illa de la Palma.
No passarem per alt els efectes encara més devastadors ocasionats per la combinació de dos elements tan oposats com aquest foc infernal i el gel glacial. Els glaciòlegs treballem sovint en geleres que flueixen per vessants de terrenys volcànics i els seus efectes no ens són aliens. Les interaccions de dues branques de la ciència tan poc conegudes com la glaciologia i la vulcanologia ens ajudaran a gaudir d'una estona apassionant.
VOLCANS I EL GEL DE L'INFERN (Geomorfologia - Glaciologia – Vulcanologia)
Amb l'acompanyament de les imatges ens submergirem de manera senzilla en les diferents maneres com es manifesta la calor interna de la Terra i, específicament en el fenòmens volcànics, les seves intensitats i els diferents tipus d'erupcions,
Coneixerem exemples concrets de les conseqüències que els humans n'hem sofert, des de les civilitzacions més antigues fins el recent episodi del "Cumbre Vieja" a l'illa de la Palma.
No passarem per alt els efectes encara més devastadors ocasionats per la combinació de dos elements tan oposats com aquest foc infernal i el gel glacial. Els glaciòlegs treballem sovint en geleres que flueixen per vessants de terrenys volcànics i els seus efectes no ens són aliens. Les interaccions de dues branques de la ciència tan poc conegudes com la glaciologia i la vulcanologia ens ajudaran a gaudir d'una estona apassionant.
La sortida segons les impresions ha estat un èxit, i els participants han quedat amb ganes de fer-ne un altre.
Cap a principis de març els presseguers dels camps que envolten Aitona esclaten de color rosa i és un espectacle gratuït espectacular. La floració coincideix amb les fases de la lluna i normalment l'esplendor és la setmana de la lluna plena de març. De vegades és més cap al principi de mes, d'altres a mitjans de mes. Ens hem informat amb pagesos de la zona i ens han aconsellat aquesta data com a més probable. Esperem que la meteorologia ens respecti.
El castell de Gardeny és un conjunt monumental situat damunt del turó de Gardeny, un dels dos turons de la ciutat de Lleida, alçat durant la segona meitat del s.XII, per l'Ordre del Temple.
Quan a la primavera de l'any 1149, el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV iniciava el setge de la ciutat musulmana de Lleida des del mateix turó de Gardeny, comptava amb la col.laboració de la milícia Templera, que hi contribuí amb l'enviament d'efectius militars. Un cop conquerida la ciutat, i en agraïment a la seva participació, el mateix comte lliurava a la milícia diversos béns entre els quals s'inclouria el mateix turó de Gardeny.
El fet de constituir un complex templer alçat de nova planta que encara manté intactes els principals edificis del s. XII, converteix aquest castell en un testimoni excepcional de l'arquitectura templera a la corona d'Aragó.
La seva estructura presenta fórmules innovadores en el context del moment, conservant a dia d'avui, bona part del perímetre de muralles,i dins del recinte hi ha dos edificacions: la torre habitació o torre mestra de dues plantes amb diverses dependències, una torre de l'homenatge adossada que acollia les dependències nobles de la casa, i l'esglèsia conventual, un edifici singular que conserva un dels pocs testimonis a Europa de pintura mural en edificis templers.
Cap a principis de març els presseguers dels camps que envolten Aitona esclaten de color rosa i és un espectacle gratuït espectacular. La floració coincideix amb les fases de la lluna i normalment l'esplendor és la setmana de la lluna plena de març. De vegades és més cap al principi de mes, d'altres a mitjans de mes. Ens hem informat amb pagesos de la zona i ens han aconsellat aquesta data com a més probable. Esperem que la meteorologia ens respecti.
El castell de Gardeny és un conjunt monumental situat damunt del turó de Gardeny, un dels dos turons de la ciutat de Lleida, alçat durant la segona meitat del s.XII, per l'Ordre del Temple.
Quan a la primavera de l'any 1149, el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV iniciava el setge de la ciutat musulmana de Lleida des del mateix turó de Gardeny, comptava amb la col.laboració de la milícia Templera, que hi contribuí amb l'enviament d'efectius militars. Un cop conquerida la ciutat, i en agraïment a la seva participació, el mateix comte lliurava a la milícia diversos béns entre els quals s'inclouria el mateix turó de Gardeny.
El fet de constituir un complex templer alçat de nova planta que encara manté intactes els principals edificis del s. XII, converteix aquest castell en un testimoni excepcional de l'arquitectura templera a la corona d'Aragó.
La seva estructura presenta fórmules innovadores en el context del moment, conservant a dia d'avui, bona part del perímetre de muralles,i dins del recinte hi ha dos edificacions: la torre habitació o torre mestra de dues plantes amb diverses dependències, una torre de l'homenatge adossada que acollia les dependències nobles de la casa, i l'esglèsia conventual, un edifici singular que conserva un dels pocs testimonis a Europa de pintura mural en edificis templers.
23 de febrer, conferència que ha causat molta epectació, sobre un tema que ens toca molt de prop "Present i futur de l'horta del Maresme" a càrrec de Miquel Riera Malet
El Maresme també és terra d'horta, i en la conferencia es vol fer visible el treball d'un sector històricament maltractat i oblidat.
Hi ha un estudi que evidencia la riquesa d'un territori que acumula fins a 80 varietats pròpies d'un total de 32 cultius diferents.
Per això, el pagès Miquel Riera Malet, fill d'una nissaga que porta la lluita pel territori en vena, ens ve a explicar un tema que ell coneix profundament per professió i herència.
MIQUEL RIERA MALET
Sóc fill de pagès i vaig fer formació professional agrària.
Als 18 anys, just acabar la meva formació, vaig incorporar-me en el món laboral com a pagès i fins els 26 anys vaig exercir el meu ofici a les Cinc Sènies de Mataró.
En 1999 vaig iniciar, junt amb la meva dona, el nostre propi projecte, a la finca Pla de Munt de Palafolls.
Al 2006, en plena gestació del nostre quart fill, Sílvia va patir d'hipersensibilitat química durant tot l'embaràs i això ens va portar a fer un canvi radical en les nostres vides. Va ser llavors quan vàrem ser conscients d'una realitat que fins el moment havíem ignorat al 100% i convençuts de que no volíem continuar contaminant, vàrem iniciar la reconversió cap a l'agricultura ecològica.
Vam fer moltes recerques en busca d'informació i vam conèixer experiències d'altres petits productors que, tot i no semblar-se gaire a les magnituds de la nostra finca, vam ser el motor per a la reconversió. Porto des de llavors aprenent dia rere dia i em meravella, em manté actiu i despert!
El Maresme també és terra d'horta, i en la conferencia es vol fer visible el treball d'un sector històricament maltractat i oblidat.
Hi ha un estudi que evidencia la riquesa d'un territori que acumula fins a 80 varietats pròpies d'un total de 32 cultius diferents.
Per això, el pagès Miquel Riera Malet, fill d'una nissaga que porta la lluita pel territori en vena, ens ve a explicar un tema que ell coneix profundament per professió i herència.
MIQUEL RIERA MALET
Sóc fill de pagès i vaig fer formació professional agrària.
Als 18 anys, just acabar la meva formació, vaig incorporar-me en el món laboral com a pagès i fins els 26 anys vaig exercir el meu ofici a les Cinc Sènies de Mataró.
En 1999 vaig iniciar, junt amb la meva dona, el nostre propi projecte, a la finca Pla de Munt de Palafolls.
Al 2006, en plena gestació del nostre quart fill, Sílvia va patir d'hipersensibilitat química durant tot l'embaràs i això ens va portar a fer un canvi radical en les nostres vides. Va ser llavors quan vàrem ser conscients d'una realitat que fins el moment havíem ignorat al 100% i convençuts de que no volíem continuar contaminant, vàrem iniciar la reconversió cap a l'agricultura ecològica.
Vam fer moltes recerques en busca d'informació i vam conèixer experiències d'altres petits productors que, tot i no semblar-se gaire a les magnituds de la nostra finca, vam ser el motor per a la reconversió. Porto des de llavors aprenent dia rere dia i em meravella, em manté actiu i despert!
El dia 9 de febrer s'ha celebrat la conferència "Alimentació, Nutrició i Epigenètica" a càrrec de la Dra. Maria Teresa García Jiménez.
Interessant conferencia que ens ha parlat dels efectes importantisims de l'alimentació en la nostra salut i l' entorn.
DRA. MARIA TERESA GARCIA JIMENEZ
- Doctora en Biologia, farmacèutica i nutricionista de la Salut Pública
- Directora dels Diplomes d'Alimentació i Nutrició de l'Escola Nacional de Salut (1992-2016)
- Professora de l'Universitat Francisco de Vitoria
- Consultora Internacional
La Doctora ha escrit llibres parlant sobre els temes de l'alimentació la nutrició i la salut pública i també ha publicat moltissims articles en revistes nacionals i internacionals.
Si algun soci desitja veure la grabació que es posi en contacte amb secretaria.
Interessant conferencia que ens ha parlat dels efectes importantisims de l'alimentació en la nostra salut i l' entorn.
DRA. MARIA TERESA GARCIA JIMENEZ
- Doctora en Biologia, farmacèutica i nutricionista de la Salut Pública
- Directora dels Diplomes d'Alimentació i Nutrició de l'Escola Nacional de Salut (1992-2016)
- Professora de l'Universitat Francisco de Vitoria
- Consultora Internacional
La Doctora ha escrit llibres parlant sobre els temes de l'alimentació la nutrició i la salut pública i també ha publicat moltissims articles en revistes nacionals i internacionals.
Si algun soci desitja veure la grabació que es posi en contacte amb secretaria.
2 de febrer presentació del treball de recerca "Principals amenaces per a la tortuga Babaua a les costes catalanes." a càrrec de Clara García Pecharromán
ABSTRACT: Aquest treball tracta sobre la tortuga babaua, un tipus de tortuga marina que habita al Mediterrani. A l'inici d'aquest treball, la meva pregunta va ser: Quines són les principals amenaces per a les tortugues babaues a la costa catalana? La meva hipòtesi era que la principal amenaça eren els residus i els plàstics. Després de fer el període de pràctiques al CRAM (fundació per a la Conservació i Recuperació d'Animals Marins) i poder treballar amb el seu sistema de dades vaig obtenir uns resultats i vaig poder extreure unes conclusions. Aquestes conclusions van fer adonar-me que la meva hipòtesi inicial era errònia, ja que la principal causa d'entrada al centre no són els residus plàstics sinó la pesca accidental d'arrossegament.
ABSTRACT: Aquest treball tracta sobre la tortuga babaua, un tipus de tortuga marina que habita al Mediterrani. A l'inici d'aquest treball, la meva pregunta va ser: Quines són les principals amenaces per a les tortugues babaues a la costa catalana? La meva hipòtesi era que la principal amenaça eren els residus i els plàstics. Després de fer el període de pràctiques al CRAM (fundació per a la Conservació i Recuperació d'Animals Marins) i poder treballar amb el seu sistema de dades vaig obtenir uns resultats i vaig poder extreure unes conclusions. Aquestes conclusions van fer adonar-me que la meva hipòtesi inicial era errònia, ja que la principal causa d'entrada al centre no són els residus plàstics sinó la pesca accidental d'arrossegament.
Treball presentat per l'alumna Pilar Pineda Alario
Reivindicació de Julie Manet, la pintora que va viure envoltada dels millors impressionistes
Les dones sempre han passat desapercebudes en la història en comparació amb els homes i l'art no n'és una excepció. Quin ha sigut el paper de les dones a la història de l'art? Quines grans dones hi ha hagut al llarg de la història de l'art? Qui era la Julie Manet, la dona que va viure envoltada dels millors impressionistes? Què explicava al seu diari íntim veient el dia a dia d'aquests?
El meu Treball de Recerca té com a objectiu principal reivindicar el paper de la dona i visibilitzar-la, per aquest motiu he treballat el paper de les dones al llarg de les diferents èpoques, algunes de les dones pintores que han aconseguit un renom tot i les prohibicions i els impediments. També, veient la situació de la dona pintora en alguns dels museus més coneguts i importants de reu del món, i per descomptat quins van ser els detonants d'aquestes línies de recerca sobre el tema. Sobretot conèixer la situació que va viure la Julie Manet, més concretament el que explicava al seu diari de joventut, la seva pintura com a aprenent dels millors, les obres on ella apareix com a model i l'exposició que li van dedicar al museu Marmottan Monet de París.
Reivindicació de Julie Manet, la pintora que va viure envoltada dels millors impressionistes
Les dones sempre han passat desapercebudes en la història en comparació amb els homes i l'art no n'és una excepció. Quin ha sigut el paper de les dones a la història de l'art? Quines grans dones hi ha hagut al llarg de la història de l'art? Qui era la Julie Manet, la dona que va viure envoltada dels millors impressionistes? Què explicava al seu diari íntim veient el dia a dia d'aquests?
El meu Treball de Recerca té com a objectiu principal reivindicar el paper de la dona i visibilitzar-la, per aquest motiu he treballat el paper de les dones al llarg de les diferents èpoques, algunes de les dones pintores que han aconseguit un renom tot i les prohibicions i els impediments. També, veient la situació de la dona pintora en alguns dels museus més coneguts i importants de reu del món, i per descomptat quins van ser els detonants d'aquestes línies de recerca sobre el tema. Sobretot conèixer la situació que va viure la Julie Manet, més concretament el que explicava al seu diari de joventut, la seva pintura com a aprenent dels millors, les obres on ella apareix com a model i l'exposició que li van dedicar al museu Marmottan Monet de París.
El dia 26 de gener, continuant amb les conferències d'aquest segon trimestre presentem"Les muntanyes més boniques del món" a càrrec de Jordi Camins Just
La conferència ens acostarà per mitjà de les imatges a grans muntanyes de diferents indrets del planeta i la relació íntima amb l'entorn de les persones que hi habiten, a partir de les pròpies vivències.
La conferència ens acostarà per mitjà de les imatges a grans muntanyes de diferents indrets del planeta i la relació íntima amb l'entorn de les persones que hi habiten, a partir de les pròpies vivències.
19 de gener Treball de recerca presentat per l'alumna Aina Vidal Vázquez
Ens parlarà de les noves tecnologies aplicades a l'automatització de les cases. Com seran les cases del futur i la sostenibilitat de les llars?
Com es habitual, ens ha enlluernat amb un treball impecable. Els Alumnes del Institud ems deixen bocabadats amb la seva preparació.
Ens parlarà de les noves tecnologies aplicades a l'automatització de les cases. Com seran les cases del futur i la sostenibilitat de les llars?
Com es habitual, ens ha enlluernat amb un treball impecable. Els Alumnes del Institud ems deixen bocabadats amb la seva preparació.
19 de gener presentanció del treball de recerca "Creació d'un joc de taula basat en la cacera de bruixes a Catalunya" a càrrec de Lícia Ollés Segarra
Impecable amb la seva explicació i preparació. Enhorabona
ABSTRAC: Aquest treball de recerca va dedicat a la creació d'un joc de taula basat en la cacera de bruixes a Catalunya, concretament en els fets que van tenir lloc a Viladrau, que destaca per ser el poble de Catalunya amb la xifra més alta de bruixes condemnades. He creat un joc original des de zero que, a més a més, és històricament versemblant, trencant, d'aquesta manera, els estigmes envers la cacera de bruixes, i desmitificant el personatge de la bruixa, que coneixem encara avui dia, modelat al llarg dels anys a través de les creences populars.
Impecable amb la seva explicació i preparació. Enhorabona
ABSTRAC: Aquest treball de recerca va dedicat a la creació d'un joc de taula basat en la cacera de bruixes a Catalunya, concretament en els fets que van tenir lloc a Viladrau, que destaca per ser el poble de Catalunya amb la xifra més alta de bruixes condemnades. He creat un joc original des de zero que, a més a més, és històricament versemblant, trencant, d'aquesta manera, els estigmes envers la cacera de bruixes, i desmitificant el personatge de la bruixa, que coneixem encara avui dia, modelat al llarg dels anys a través de les creences populars.
Com sempre el Professor Joan Vives ens ha envadalid amb la seva temàtica.
El dia 12 de gener es dona inici al segon trimestre del curs, amb la conferència "La Renaixença Musical Catalana" (Una mirada a la música catalana dels.XIX a principis del s.XX) a càrrec del ja conegut per nosaltres, el divulgador musical Joan Vives Bellata.
Joan Vives Bellalta
Flautista de bec, professor d'història de la música i divulgador musical. Inicia la seva formació a l'Escola de Música de Mataró. Estudia flauta de bec al Conservatori Superior Municipal de Barcelona amb Romà Escalas, obtenint els premis d'honor de "Grau professional" (1986) i "Virtuosisme" (1988). Després rebrà classes de K. Boeke, M. Miessen, B. Deerenberg, W. van Hauwe, P. Memmelsdorf, M. Verbrugen i H. M. Linde.
La seva activitat concertística a partir de 1980 l'ha portat a Alemanya, Àustria, Itàlia, França, Andorra i arreu de l'Estat Espanyol. També ha fet enregistraments discogràfics, radiofònics i per a televisió. Com a divulgador ha fet una gran quantitat de xerrades, conferències, cursos i seminaris, així com articles per a diverses publicacions.
Actualment és professor d'Història de la música a l'Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya. També és integrant de grups com "Els Ministrils, quintet de bec", el "Quartet barroc de Sant Simó" i el "Trio barroc del cafè", entre d'altres. És també locutor-redactor de Catalunya Música des dels seus inicis, el maig del 1987.
El dia 12 de gener es dona inici al segon trimestre del curs, amb la conferència "La Renaixença Musical Catalana" (Una mirada a la música catalana dels.XIX a principis del s.XX) a càrrec del ja conegut per nosaltres, el divulgador musical Joan Vives Bellata.
Joan Vives Bellalta
Flautista de bec, professor d'història de la música i divulgador musical. Inicia la seva formació a l'Escola de Música de Mataró. Estudia flauta de bec al Conservatori Superior Municipal de Barcelona amb Romà Escalas, obtenint els premis d'honor de "Grau professional" (1986) i "Virtuosisme" (1988). Després rebrà classes de K. Boeke, M. Miessen, B. Deerenberg, W. van Hauwe, P. Memmelsdorf, M. Verbrugen i H. M. Linde.
La seva activitat concertística a partir de 1980 l'ha portat a Alemanya, Àustria, Itàlia, França, Andorra i arreu de l'Estat Espanyol. També ha fet enregistraments discogràfics, radiofònics i per a televisió. Com a divulgador ha fet una gran quantitat de xerrades, conferències, cursos i seminaris, així com articles per a diverses publicacions.
Actualment és professor d'Història de la música a l'Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya. També és integrant de grups com "Els Ministrils, quintet de bec", el "Quartet barroc de Sant Simó" i el "Trio barroc del cafè", entre d'altres. És també locutor-redactor de Catalunya Música des dels seus inicis, el maig del 1987.
L'Aula d'Extensió Universitària, com entitat cultural d'Argentona, lamenta profundament la mort sobtada de Llorenç Soldevila i Balart, un puntal de la cultura del nostra poble, present i imprescindible en totes les activitats literàries que s'han anat consolidant al llarg dels anys. La seva autoritat en el món de les lletres catalanes és inqüestionable i àmpliament reconeguda. Compromès amb la seva terra i estimant apassionadament la seva tasca docent, deixa un buit irreparable. Catalunya ha perdut un referent.
El 1 de desembre s'ha desenvolupat la sortida trimestral consistent en una visita guiada a la Colònia Vidal de Puig-Reig i una conferència sobre la vida quotidiana a les colònies fabrils de l'Alt Llobregat a càrrec de Ramon Soler i Riba, fill de la colònia Guixaró, una altra colònia del Berguedà i que coneix de primera mà el tema, per la seva pròpia experiència vital. És autor de diverses històries novel·lades, com "Fil i carbó", "Estel", "Peguera i l'home de gel"i "Peguera: l'ànima d'un poble"
COLONIA VIDAL
La Colònia Vidal mostra com era el dia a dia dels treballadors d'una colònia textil de principis del segle XX. S'hi organitzen visites d'escoles, grups i particulars amb reserva prèvia.
La Colònia Vidal de Puig-reig explica in situ com era la vida d'una colònia textil de principis del segle XX, que se'ns mostra a través d'un passeig pels edificis que la formen: l'escola, la fàbrica, les cases, l'esglèsia, la peixateria, la biblioteca, el safareig, les dutxes, el teatre, la carnisseria, la barberia, els horts, la sucursal bancària, etc.
Una exposició permanent mostra el dia a dia dels treballadors de la colònia i els serveis del conjunt industrial.
COLONIA VIDAL
La Colònia Vidal mostra com era el dia a dia dels treballadors d'una colònia textil de principis del segle XX. S'hi organitzen visites d'escoles, grups i particulars amb reserva prèvia.
La Colònia Vidal de Puig-reig explica in situ com era la vida d'una colònia textil de principis del segle XX, que se'ns mostra a través d'un passeig pels edificis que la formen: l'escola, la fàbrica, les cases, l'esglèsia, la peixateria, la biblioteca, el safareig, les dutxes, el teatre, la carnisseria, la barberia, els horts, la sucursal bancària, etc.
Una exposició permanent mostra el dia a dia dels treballadors de la colònia i els serveis del conjunt industrial.
El dia 17 de novembre de 2022 vàrem gaudir de la conferència "La Lluita del Poble Kanak pel tros de Paradís: L'Arxipèleg de Nova Caledonia" a carrec de Roger Cases Majoral
ROGER CASES MAJORAL
En Roger Cases és un argentoní que assegura que va cometre un error llicenciant-se en zoologia (el 1997, a la universitat d'Aberdeen), perquè troba que els humans som—de molt lluny— l'espècie animal més interessant de totes. Confessa que va començar a estudiar de debò quan va acabar la carrera i que porta 25 anys intentant entendre l'ésser humà en totes les seves dimensions. Això l'ha convertit en un lector compulsiu i també en un viatger incansable. Fa deu anys, a Nova Caledònia hi va trobar un conflicte humà de profundes arrels històriques, antropològiques i psicològiques que el va atrapar. S'hi va submergir durant un any i mig, i ara que el conflicte s'ha donat a conèixer arran dels tres referèndum d'autodeterminació (2018, 2020 i 2021), torna al seu poble per parlar-nos-en.
ROGER CASES MAJORAL
En Roger Cases és un argentoní que assegura que va cometre un error llicenciant-se en zoologia (el 1997, a la universitat d'Aberdeen), perquè troba que els humans som—de molt lluny— l'espècie animal més interessant de totes. Confessa que va començar a estudiar de debò quan va acabar la carrera i que porta 25 anys intentant entendre l'ésser humà en totes les seves dimensions. Això l'ha convertit en un lector compulsiu i també en un viatger incansable. Fa deu anys, a Nova Caledònia hi va trobar un conflicte humà de profundes arrels històriques, antropològiques i psicològiques que el va atrapar. S'hi va submergir durant un any i mig, i ara que el conflicte s'ha donat a conèixer arran dels tres referèndum d'autodeterminació (2018, 2020 i 2021), torna al seu poble per parlar-nos-en.
25 ABR 18H
monogràfic: "l'europa després de la guerra freda"
30 ABR 18H
pel·lícula: "el capital"
2 MAI 18H
"calculem música i escoltem matemàtiques"
9 MAI 16H
sortida al museu del disseny
