Aquest web utilitza cookies per millorar l'experiència de navegació. Pots acceptar-les i continuar navegant o revisar les preferències de privacitat en qualsevol moment.
GRAVACIONS
La sortida segons les impresions ha estat un èxit, i els participants han quedat amb ganes de fer-ne un altre.
Cap a principis de març els presseguers dels camps que envolten Aitona esclaten de color rosa i és un espectacle gratuït espectacular. La floració coincideix amb les fases de la lluna i normalment l'esplendor és la setmana de la lluna plena de març. De vegades és més cap al principi de mes, d'altres a mitjans de mes. Ens hem informat amb pagesos de la zona i ens han aconsellat aquesta data com a més probable. Esperem que la meteorologia ens respecti.

El castell de Gardeny és un conjunt monumental situat damunt del turó de Gardeny, un dels dos turons de la ciutat de Lleida, alçat durant la segona meitat del s.XII, per l'Ordre del Temple.

Quan a la primavera de l'any 1149, el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV iniciava el setge de la ciutat musulmana de Lleida des del mateix turó de Gardeny, comptava amb la col.laboració de la milícia Templera, que hi contribuí amb l'enviament d'efectius militars. Un cop conquerida la ciutat, i en agraïment a la seva participació, el mateix comte lliurava a la milícia diversos béns entre els quals s'inclouria el mateix turó de Gardeny.

El fet de constituir un complex templer alçat de nova planta que encara manté intactes els principals edificis del s. XII, converteix aquest castell en un testimoni excepcional de l'arquitectura templera a la corona d'Aragó.

La seva estructura presenta fórmules innovadores en el context del moment, conservant a dia d'avui, bona part del perímetre de muralles,i dins del recinte hi ha dos edificacions: la torre habitació o torre mestra de dues plantes amb diverses dependències, una torre de l'homenatge adossada que acollia les dependències nobles de la casa, i l'esglèsia conventual, un edifici singular que conserva un dels pocs testimonis a Europa de pintura mural en edificis templers.
23 de febrer, conferència que ha causat molta epectació, sobre un tema que ens toca molt de prop "Present i futur de l'horta del Maresme" a càrrec de Miquel Riera Malet

El Maresme també és terra d'horta, i en la conferencia es vol fer visible el treball d'un sector històricament maltractat i oblidat.
Hi ha un estudi que evidencia la riquesa d'un territori que acumula fins a 80 varietats pròpies d'un total de 32 cultius diferents.
Per això, el pagès Miquel Riera Malet, fill d'una nissaga que porta la lluita pel territori en vena, ens ve a explicar un tema que ell coneix profundament per professió i herència.

MIQUEL RIERA MALET

Sóc fill de pagès i vaig fer formació professional agrària.

Als 18 anys, just acabar la meva formació, vaig incorporar-me en el món laboral com a pagès i fins els 26 anys vaig exercir el meu ofici a les Cinc Sènies de Mataró.

En 1999 vaig iniciar, junt amb la meva dona, el nostre propi projecte, a la finca Pla de Munt de Palafolls.

Al 2006, en plena gestació del nostre quart fill, Sílvia va patir d'hipersensibilitat química durant tot l'embaràs i això ens va portar a fer un canvi radical en les nostres vides. Va ser llavors quan vàrem ser conscients d'una realitat que fins el moment havíem ignorat al 100% i convençuts de que no volíem continuar contaminant, vàrem iniciar la reconversió cap a l'agricultura ecològica.

Vam fer moltes recerques en busca d'informació i vam conèixer experiències d'altres petits productors que, tot i no semblar-se gaire a les magnituds de la nostra finca, vam ser el motor per a la reconversió. Porto des de llavors aprenent dia rere dia i em meravella, em manté actiu i despert!
El dia 9 de febrer s'ha celebrat la conferència "Alimentació, Nutrició i Epigenètica" a càrrec de la Dra. Maria Teresa García Jiménez.

Interessant conferencia que ens ha parlat dels efectes importantisims de l'alimentació en la nostra salut i l' entorn.

DRA. MARIA TERESA GARCIA JIMENEZ

- Doctora en Biologia, farmacèutica i nutricionista de la Salut Pública
- Directora dels Diplomes d'Alimentació i Nutrició de l'Escola Nacional de Salut (1992-2016)
- Professora de l'Universitat Francisco de Vitoria
- Consultora Internacional
La Doctora ha escrit llibres parlant sobre els temes de l'alimentació la nutrició i la salut pública i també ha publicat moltissims articles en revistes nacionals i internacionals.

Si algun soci desitja veure la grabació que es posi en contacte amb secretaria.
2 de febrer presentació del treball de recerca "Principals amenaces per a la tortuga Babaua a les costes catalanes." a càrrec de Clara García Pecharromán

ABSTRACT: Aquest treball tracta sobre la tortuga babaua, un tipus de tortuga marina que habita al Mediterrani. A l'inici d'aquest treball, la meva pregunta va ser: Quines són les principals amenaces per a les tortugues babaues a la costa catalana? La meva hipòtesi era que la principal amenaça eren els residus i els plàstics. Després de fer el període de pràctiques al CRAM (fundació per a la Conservació i Recuperació d'Animals Marins) i poder treballar amb el seu sistema de dades vaig obtenir uns resultats i vaig poder extreure unes conclusions. Aquestes conclusions van fer adonar-me que la meva hipòtesi inicial era errònia, ja que la principal causa d'entrada al centre no són els residus plàstics sinó la pesca accidental d'arrossegament.
Treball presentat per l'alumna Pilar Pineda Alario

Reivindicació de Julie Manet, la pintora que va viure envoltada dels millors impressionistes

Les dones sempre han passat desapercebudes en la història en comparació amb els homes i l'art no n'és una excepció. Quin ha sigut el paper de les dones a la història de l'art? Quines grans dones hi ha hagut al llarg de la història de l'art? Qui era la Julie Manet, la dona que va viure envoltada dels millors impressionistes? Què explicava al seu diari íntim veient el dia a dia d'aquests?

El meu Treball de Recerca té com a objectiu principal reivindicar el paper de la dona i visibilitzar-la, per aquest motiu he treballat el paper de les dones al llarg de les diferents èpoques, algunes de les dones pintores que han aconseguit un renom tot i les prohibicions i els impediments. També, veient la situació de la dona pintora en alguns dels museus més coneguts i importants de reu del món, i per descomptat quins van ser els detonants d'aquestes línies de recerca sobre el tema. Sobretot conèixer la situació que va viure la Julie Manet, més concretament el que explicava al seu diari de joventut, la seva pintura com a aprenent dels millors, les obres on ella apareix com a model i l'exposició que li van dedicar al museu Marmottan Monet de París.
El dia 26 de gener, continuant amb les conferències d'aquest segon trimestre presentem"Les muntanyes més boniques del món" a càrrec de Jordi Camins Just
La conferència ens acostarà per mitjà de les imatges a grans muntanyes de diferents indrets del planeta i la relació íntima amb l'entorn de les persones que hi habiten, a partir de les pròpies vivències.
19 de gener Treball de recerca presentat per l'alumna Aina Vidal Vázquez
Ens parlarà de les noves tecnologies aplicades a l'automatització de les cases. Com seran les cases del futur i la sostenibilitat de les llars?

Com es habitual, ens ha enlluernat amb un treball impecable. Els Alumnes del Institud ems deixen bocabadats amb la seva preparació.
19 de gener presentanció del treball de recerca "Creació d'un joc de taula basat en la cacera de bruixes a Catalunya" a càrrec de Lícia Ollés Segarra

Impecable amb la seva explicació i preparació. Enhorabona

ABSTRAC: Aquest treball de recerca va dedicat a la creació d'un joc de taula basat en la cacera de bruixes a Catalunya, concretament en els fets que van tenir lloc a Viladrau, que destaca per ser el poble de Catalunya amb la xifra més alta de bruixes condemnades. He creat un joc original des de zero que, a més a més, és històricament versemblant, trencant, d'aquesta manera, els estigmes envers la cacera de bruixes, i desmitificant el personatge de la bruixa, que coneixem encara avui dia, modelat al llarg dels anys a través de les creences populars.
Com sempre el Professor Joan Vives ens ha envadalid amb la seva temàtica.

El dia 12 de gener es dona inici al segon trimestre del curs, amb la conferència "La Renaixença Musical Catalana" (Una mirada a la música catalana dels.XIX a principis del s.XX) a càrrec del ja conegut per nosaltres, el divulgador musical Joan Vives Bellata.

Joan Vives Bellalta

Flautista de bec, professor d'història de la música i divulgador musical. Inicia la seva formació a l'Escola de Música de Mataró. Estudia flauta de bec al Conservatori Superior Municipal de Barcelona amb Romà Escalas, obtenint els premis d'honor de "Grau professional" (1986) i "Virtuosisme" (1988). Després rebrà classes de K. Boeke, M. Miessen, B. Deerenberg, W. van Hauwe, P. Memmelsdorf, M. Verbrugen i H. M. Linde.

La seva activitat concertística a partir de 1980 l'ha portat a Alemanya, Àustria, Itàlia, França, Andorra i arreu de l'Estat Espanyol. També ha fet enregistraments discogràfics, radiofònics i per a televisió. Com a divulgador ha fet una gran quantitat de xerrades, conferències, cursos i seminaris, així com articles per a diverses publicacions.


Actualment és professor d'Història de la música a l'Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya. També és integrant de grups com "Els Ministrils, quintet de bec", el "Quartet barroc de Sant Simó" i el "Trio barroc del cafè", entre d'altres. És també locutor-redactor de Catalunya Música des dels seus inicis, el maig del 1987.
L'Aula d'Extensió Universitària, com entitat cultural d'Argentona, lamenta profundament la mort sobtada de Llorenç Soldevila i Balart, un puntal de la cultura del nostra poble, present i imprescindible en totes les activitats literàries que s'han anat consolidant al llarg dels anys. La seva autoritat en el món de les lletres catalanes és inqüestionable i àmpliament reconeguda. Compromès amb la seva terra i estimant apassionadament la seva tasca docent, deixa un buit irreparable. Catalunya ha perdut un referent.
El 1 de desembre s'ha desenvolupat la sortida trimestral consistent en una visita guiada a la Colònia Vidal de Puig-Reig i una conferència sobre la vida quotidiana a les colònies fabrils de l'Alt Llobregat a càrrec de Ramon Soler i Riba, fill de la colònia Guixaró, una altra colònia del Berguedà i que coneix de primera mà el tema, per la seva pròpia experiència vital. És autor de diverses històries novel·lades, com "Fil i carbó", "Estel", "Peguera i l'home de gel"i "Peguera: l'ànima d'un poble"

COLONIA VIDAL

La Colònia Vidal mostra com era el dia a dia dels treballadors d'una colònia textil de principis del segle XX. S'hi organitzen visites d'escoles, grups i particulars amb reserva prèvia.

La Colònia Vidal de Puig-reig explica in situ com era la vida d'una colònia textil de principis del segle XX, que se'ns mostra a través d'un passeig pels edificis que la formen: l'escola, la fàbrica, les cases, l'esglèsia, la peixateria, la biblioteca, el safareig, les dutxes, el teatre, la carnisseria, la barberia, els horts, la sucursal bancària, etc.

Una exposició permanent mostra el dia a dia dels treballadors de la colònia i els serveis del conjunt industrial.
El dia 17 de novembre de 2022 vàrem gaudir de la conferència "La Lluita del Poble Kanak pel tros de Paradís: L'Arxipèleg de Nova Caledonia" a carrec de Roger Cases Majoral

ROGER CASES MAJORAL

En Roger Cases és un argentoní que assegura que va cometre un error llicenciant-se en zoologia (el 1997, a la universitat d'Aberdeen), perquè troba que els humans som—de molt lluny— l'espècie animal més interessant de totes. Confessa que va començar a estudiar de debò quan va acabar la carrera i que porta 25 anys intentant entendre l'ésser humà en totes les seves dimensions. Això l'ha convertit en un lector compulsiu i també en un viatger incansable. Fa deu anys, a Nova Caledònia hi va trobar un conflicte humà de profundes arrels històriques, antropològiques i psicològiques que el va atrapar. S'hi va submergir durant un any i mig, i ara que el conflicte s'ha donat a conèixer arran dels tres referèndum d'autodeterminació (2018, 2020 i 2021), torna al seu poble per parlar-nos-en.
El dia 20 d'octubre de 2022, s'ha presentat la segona conferència del trimestre amb el títol "Veritats, Mentides i Curiositats de les Abelles" impartida per Ernest Francolí Farré

El profesor Ernest Francolí, explicarà com viuen i s'organitzen aquests insectes socials. Les feines que fan, les jerarquies de la seva societat i veurem com hi treballen els apicultors, el material, les eines, els productes que en traíem, com els extraiem…
i desmitificarem alguns aspectes de l'abella, com dels productes que consumim provinents d'aquests insectes tan extraordinaris.

ERNEST FRANCOLÍ FARRÉ

Tècnic superior en Gestió i organització dels Recursos Naturals i Paisatgístics.
Apicultor semi-professional
Divulgador apícola del Departament de Medi Ambient i Unió de Pagesos
Professor en cursos d'iniciació i especialització d'apicultura
El dia 3 de novembre de 2022, s'ha fet la conferència "Robòtica i Societat" a carrec de la Dra. Alicia Casals Gelpí

En aquets temps que estem vivint la tecnologia ens sobrepassa a tots i hem de començar a imaginar el futur, encara que és una cosa molt complicada i, per la Gent Gran, ho es més. La Dra. Casals intentarà explicar-nos l'organització d'aquesta societat que tenim a les portes.

ALÍCIA CASALS GELPÍ

És enginyera industrial por la Universidad Politécnica de Catalunya (1978) i va obtenir el títol de Doctora en Visió per Computador per la UPC el 1983.

Entre 2009 y 2015 ha estat cap del Grup de Robòtica de l'Institut de Bioenginyeria de Catalunya desenvolupant projectes en robòtica aplicada a la rehabilitació y la cirurgia.

Des de 1991 ès catedràtica de la UPC. Ha estat membre impulsor de la European Robotics Network i membre del seu equipo de govern (des de 2001 fins 2008). El 2004 crea el IEEE Spanish Robotics Chapter, que dirigeix els dos primers anys. De 2008-2009 va ser vicepresidenta de la IEEE Robotics and Automation Society i de 2017-2018 Presidenta del Technical Committee on BioRobotics de la IEEE Engineering in Medicina and Biology Society. Des de 2018 és Presidenta de la Secció de Ciències yTecnologia de l'Institut de Estudis Catalans.
El dia 22 de juny de 2022 s'ha celebrat l'Assemblea General Ordinària, preceptiva de cada any.

Ordre del dia:
. Lectura i aprovació, si s'escau, de l'acta de l'Assemblea anterior de data 17 de juny de 2021
. Memòria de les activitats realitzades el curs 2021-2022
. Estat de comptes curs 2021-2023 i proposta i aprovació dels pressupostos de 2022-2023
. Modificació i aprovació, si s'escau, d'alguns punts dels estatuts
. Informacions relatives a la composició de la Junta
. Propostes d'activitats previstes pel curs 2022-2023
. Altes i baixes de socis
. Torn obert de paraules

I, per tancar el curs que, per sort, hem pogut realitzar de manera normalitzada, hem compartit opinions, suggeriments... tot fent un petit refrigeri.