El dijous dia 5 de març, vàrem presentar aquesta conferència a càrrec de Andreu Mayayo i Artal,catedràtic d'Història Contemporània i Món Actual de la Universitat de Barcelona i director del Centre d'Estudis Històrics Internacionals-Pavelló de la República

Eleanor Roosevelt, pel seu suport a l'activisme pels drets humans i a la igualtat ètnica, quan el seu marit va esdevenir president dels Estats Units, es convertí en una figura molt impopular als estats del sud, a causa de la seva actitud contrària a la supremacia blanca que hi estava encara molt arrelada.

Durant la Guerra Civil espanyola afavorí els moviments a favor de la República. Es manifestà també en contra del confinament dels estatunidencs d'origen japonès feta durant la Segona Guerra Mundial. L'any 1946 va ser nomenada delegada davant l'Assemblea General de les Nacions Unides pel president dels Estats Units Harry Truman. Va ser la primera presidenta de la Comissió de Drets Humans i va exercir un paper fonamental en la redacció de la Declaració Universal de Drets Humans.[1] [2]En un moment de creixents tensions en la Guerra Freda, Eleanor Roosevelt va utilitzar el seu prestigi i credibilitat amb les dues superpotències per a encaminar el procés de redacció cap a una conclusió satisfactòria. El 1968, se li va concedir de manera pòstuma el Premi de les Nacions Unides a l'Esfera dels Drets Humans.[3]

Va ser signatària de la Carta oberta a les dones del món.[4]