Aquest web utilitza cookies per millorar l'experiència de navegació. Pots acceptar-les i continuar navegant o revisar les preferències de privacitat en qualsevol moment.
Crònica Pompeu Fabra: l'home, el gramàtic, el patriota · Aula d'Extensió Universitària d'Argentona
e
CRÒNICA "POMPEU FABRA: L'HOME, EL GRAMÀTIC, EL PATRIOTA"
El dijous 28 de febrer hem presentat la conferència "Pompeu Fabra: l'home, el gramàtic, el patriota" a càrrec de Roser Trilla i Prujà, professora de Llengua i Literatura catalana a l'institut Alexandre Satorras de Mataró

Ens ha parlat de la figura i l'obra del lingüista i gramàtic català més il·lustre en el 150è. aniversari del seu naixement i els 100 anys de la publicació de la "Gramàtica catalana".



Biografia de Pompeu Fabra, seguir aquest enllaç

Filòleg català conegut com el seny ordenador de la llengua catalana per la seva tasca de capdavanter establidor de la normativa moderna de la llengua catalana
.A partir del 1918, amb la publicació de la Gramàtica catalana, adoptada, a la pràctica, com a oficial, s'enceta una etapa que s'enllesteix el 1931[8] amb la publicació del Diccionari General de la Llengua Catalana. Del mateix any és el Curs mitjà de gramàtica catalana, pensat especialment per a l'escola i reeditat, el 1968, amb el títol d'Introducció a la gramàtica catalana. Les Converses filològiques (1924) sorgiren de l'anhel fabrià de divulgar les seves reflexions lingüístiques. Són articles relativament breus que plantegen i resolen dubtes idiomàtics molt freqüents. L'any següent publicà Les principals faltes de gramàtica.

L'any 1925 va començar a treballar a la Diputació de Barcelona, precisament a la Secció de Foment i Instrucció Pública i Belles Arts. El 1927 va ser nomenat professor de Prosòdia Catalana a l'Institut del Teatre.

L'any 1932, Fabra accedí directament, per raó del seu prestigi, a la càtedra de llengua catalana de la Universitat de Barcelona. Amb ell hi entrava oficialment la llengua catalana, per primera vegada a la història. El 1933, Fabra esdevingué president del patronat de la nova Universitat Autònoma de Catalunya, tot just creada. El Diccionari del 1932, ja esmentat, i conegut popularment com a Diccionari Fabra o el Pompeu, fou pensat com l'esbós ("canemàs") d'un futur diccionari oficial de l'Institut d'Estudis Catalans. Els criteris que van presidir la confecció del diccionari poden resumir-se així:

- Exclusió d'arcaismes i dialectalismes d'àmbits més aviat restringits.
- Previsió de bandejar els mots que, amb el temps, perdessin vigència.
- No admissió de mots forasters manllevats d'altres llengües que substituïssin mots propis del català o bé que impossibilitessin de crear-ne de nous.


4 ABR 18H
"energies alternatives. defensem la nostra butxaca i el planeta"
25 ABR 18H
una aproximació dels pobles ibers del nord. laietans, indiketes i ausetans
2 MAI 18H
cronobiologia o com afecten els horaris a la nostra salut
16 MAI 18H
maria aurèlia capmany, una de les escriptores i intel.lectuals catalanes més importants del segle xx