El dia 7 d'abril de 2022, s'ha fet la primera interessant sortida de tot el dia a Ullastret, s'ha visitat la Ciutat Ibèrica i el Museu, amb el guiatge del director del Clos Arqueològic, Gabriel de Prado.
La satisfacció ha estat complerta per part de tots els assistens

DADES DE LA SORTIDA

9:00: Sortida
10:30: Arribada a Ullastret. Esmorzar al Centre cívic.
11:30: Visita al poble medieval
13:30:Dinar
15:00: Visita al recinte ibèric
18:00: Retorn
19:30: Arribada a Argentona
Places: 40. .
Preu: 35€. Inclou:
- Autocar
- Visita
- Dinar (17€). L'elecció del menú es farà a l'autocar.

Gabriel de Prado
Director tècnic del Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC)- Ullastret. Treballa en l'estudi dels assentaments ibèrics del nordest de la Península ibérica, analitzant de manera específica els canvis que experimenten els patrons domèstics.

Informació d'Ullastret, extreta de la Vikipedia Catalana


La ciutat ibèrica d'Ullastret, establerta al puig de Sant Andreu i, alhora, a l'illa d'En Reixac, dins el municipi d'Ullastret, al Baix Empordà, és el major nucli urbà de cultura ibèrica descobert fins ara a Catalunya. Es troba en el territori que els autors antics van assignar a la tribu ibèrica dels indigets.

El jaciment constitueix una de les seus del Museu d'Arqueologia de Catalunya.[1] El principal objectiu del museu d'Ullastret és conservar, investigar i difondre els vestigis d'època ibèrica que formen el conjunt arqueològic d'Ullastret. Cal destacar que el complex és excepcional, tant per les dimensions com per l'estat de conservació, i la informació que ha proporcionat sobre les formes de vida dels ibers ha estat fonamental en el coneixement d'aquesta antiga cultura que va ocupar la costa oriental de la península Ibèrica durant la segona meitat del primer mil·lenni aC.[2]

El 2012, el govern de Catalunya inicià el procediment per a declarar-ne la zona Bé cultural d'interès nacional.[3]

Actualment, es proposa identificar la ciutat d'Ullastret amb Indika o Untikesken, capital dels ibers indigets, a partir de l'única citació que se'n coneix, feta per Esteve de Bizanci al seu diccionari geogràfic Ethnica:

«Indika, ciutat d'Ibèria pròxima al Pirineu; alguns l'anomenen Blaberura, i d'ella pren l'origen el nom dels indiketes».

En canvi, altres opinen que «Indica» seria el terme iber equivalent a l'«Emporion» grec, cosa que faria creure que Indika seria alhora Empúries. Altres, encara, indentifiquen Indika amb el barri indiget murallat que les fonts antigues del s. II aC situen adjunt a la Neàpolis grega d'Empúries, en una part del lloc que després ocuparia la ciutat romana. Tanmateix, la dípolis constituïda pel poblat del Puig de Sant Andreu i el de l'illa d'En Reixac és el poblament més gran dels indigets trobat fins ara i, per tant, fàcilment atribuïble a la seva "capital".[4]

Fou construït sobre el petit puig de Sant Andreu, des d'on es domina el paisatge suau i tranquil del curs final del Daró, i a l'illa d'En Reixac, 500 m al NE, dins l'estany adjunt d'Ullastret, dessecat al segle xix. La ciutat va néixer al segle vi aC i des de finals d'aquest segle estava defensada per una muralla, que avui encara es conserva en gran part. A l'interior del recinte del puig de Sant Andreu, excavat en una part considerable, es poden veure restes d'habitatges, cisternes, sitges utilitzades per a emmagatzemar gra i espais públics, com els temples. Amb l'arribada dels romans, es va iniciar un procés de transformacions en el sistema d'ocupació i explotació econòmica del territori que dugué a l'abandonament de la ciutat durant el segle ii aC.

Al jaciment, també s'hi han trobat restes anteriors del pas de l'ésser humà. D'època prehistòrica, hi ha eines de sílex del paleolític superior i ceràmiques del calcolític. Al final del segle VII aC, s'hi va establir un poblat, que va ser el primer assentament estable al Puig. D'aquest poblat, actualment no en queden estructures visibles, ja que es va construir amb materials peribles (fang, fusta) i les edificacions ibèriques posteriors el varen arrasar de manera gairebé total.

La cultura ibèrica va néixer gràcies a les influències culturals exercides pels colonitzadors grecs i fenicis sobre les poblacions indígenes del bronze final o primera edat del ferro a la façana mediterrània de la península Ibèrica. És considerada la primera cultura històrica de l'espai geogràfic català, amb un sistema d'escriptura propi adaptat del grec antic. Tanmateix, es desconeix el significat de la majoria de paraules. Com a innovacions tecnològiques més importants, els ibers van adoptar el torn de terrisser, van desenvolupar una veritable metal·lúrgia del ferro i, per primera vegada, es va utilitzar de manera generalitzada la construcció de cases de planta rectangular, fetes amb murs amb basaments de pedra. Estaven compartimentades en una o dues habitacions i pati.